Quan Florentino Pérez va aparèixer amb Vinícius a la llotja del Bernabéu dimecres passat em va recordar els frescos de la rebuda dels Reis Catòlics a Colom, quan aquest els va portar sis indis de les terres conquerides. Enmig de tots aquells homenots encorbatats que tallen el bacallà a les Espanyes, el trofeu del cacic s’aixecava i saludava mentre un exjugador blanc, Roberto Carlos, s’ho mirava des de l’última fila amb cara d’estar assistint a una comèdia de segona categoria regional.

Tothom ha comprat el relat de l’Ésser Superior, que ara apareix com a fustigador del racisme i protector dels desemparats. Camisetes amb el nom de l’agreujat i el número 20; una pancarta dient que tots som Vinícius, dels mateixos que fa dos dies aplaudien el seu jugador Valverde per estovar el del Vila-real Baena en un pàrquing. Dels mateixos que expressaven el seu convenciment que Guardiola és maricón i drogoaddicte.

Florentino camina sobre les aigües i ens fa creure que li importa alguna cosa que una grada digui «mico» a una persona. Sí, el mateix que va fent calbots a un alcalde titella aliat dels feixistes de Vox. Ell mateix, que ens planta plataformes petroleres davant de casa, ens provoca terratrèmols i encara li hem de pagar indemnitzacions. El mateix, que sap que té un problema amb un noi curt de gambals i de comportament insuportable que ja li ha donat el que volia, una Champions amb un gol a París la temporada passada. Ara el blanqueja i fa que el món s’agenolli davant seu abans de treure-se’l del damunt amb destí justament a la torre Eiffel per intercanviar-lo per Mbappé. Haurà tornat a quedar com el bo de la pel·lícula, la resta com uns racistes, i vosaltres no ho haureu vist venir.