Aturar el cop

Adam Majó Garriga

Adam Majó Garriga

Dels (mals) resultats de diumenge en sortiran pactes molt diversos, perquè la realitat municipal és complicada, perquè cada poble és un món, perquè les estratègies generals dels partits són secundàries... D’acord, però més enllà de les casuístiques locals, que efectivament pesen, hi ha tendències generals que compten i moltíssim a l’hora de pactar. Només cal fer un repàs a la història recent per comprovar-ho. De la mateixa manera que el tripartit manresà va anticipar el que es produiria a la Generalitat uns anys després, el conflicte polític amb l’estat va condicionar acords i alcaldies l’any 2019, i ara ho faran altres qüestions vinculades a la manera de veure i entendre la societat. I és que en temps de manca d’horitzons clars i de mirada curta, la ideologia es desdibuixa, però no desapareix sinó que es projecta en els problemes o conflictes quotidians, en debats i polèmiques, molts d’ells d’abast global, que directament o indirectament situen a cadascú en unes determinades coordenades en el vell, però encara vigent, paradigma de la dreta i l’esquerra.

En aquestes darreres eleccions, per exemple, qüestions com la convivència, el creixement econòmic, l’habitatge, l’ús de l’espai públic, la mobilitat o tot el que té a veure amb les migracions han estat objecte de debat i polèmica i, molt probablement, han acabat decantant vots i resultats. I és evident que en la majoria d’aquests debats els plantejaments dretans, partidaris de l’activitat econòmica a qualsevol preu, de sacralitzar la propietat privada, de mantenir la centralitat de l’automòbil o de les solucions policials als problemes socials, s’han imposat clarament, tant en el camp de les idees com a les urnes.

Aquestes polèmiques, però, han servit també per veure coincidències interessants i, segons com, sorprenents. Com la que es produeix entre el PSC i Junts, d’acord en tot menys en la qüestió nacional, o, malgrat tons i estils certament diferents, entre ERC, la CUP i els Comuns. Tres forces, aquestes últimes, obligades a entendre’s, a coordinar-se i a fer-se costat allà on calgui, no només per esgarrapar una alcaldia més o menys, sinó també per estructurar una base social suficient, tan ideològica com organitzativament, capaç d’aturar el cop reaccionari al qual assistim i assistirem els propers mesos. Per, quan sigui el moment, contraatacar amb l’empenta necessària.