Gràcies, president Sánchez

Xavier Domènech

Xavier Domènech

A l’atenció del president del Govern espanyol, palau de la Moncloa, Av. Puerta de Hierro s/n, 28071 Madrid. Li escric per agrair-li la convocatòria d’eleccions generals el 23 de juliol. Per ser més exacte, li agraeixo que hagi decidit alliberar-nos d’una campanya electoral de sis mesos i mig, vacances incloses, i l’hagi reduït a vuit setmanes. Després de la que acabem de patir, la perspectiva de mig any més de bronques parlamentàries, notícies falses, acusacions inversemblants, desqualificacions grolleres, incitacions a l’odi i foment de les pors més irracionals, seria per escapar-se a córrer. Per amagar-se en una remota cabana sense cobertura i dedicar-se a pasturar cabres fins Nadal. Per anar per la ciutat amb uns auriculars que només toquin música i demanar a Google que inventi unes ulleres capaces de filtrar la cartelleria electoral. Per vestir samarretes amb el lema «si em parles de política et trenco la cara». No és que vuit setmanes de martiri siguin plat del meu gust, però si aguanto la respiració em sembla que aconseguiré no adonar-me’n. I si no, pasturar cabres a l’estiu és força més agradable que al desembre congelat. Una opció alternativa pot ser demanar les vacances al juliol i dedicar el juny a preparar-les amb inusual concentració. Buscar documentals sobre destins exòtics i tanmateix propers, consultar tarifes, llegir-ne tots els llibres a l’abast, navegar sense descans per la xarxa per trobar totes les versions de les «deu coses que no pots deixar de fer», els «deu monuments que t’esgotaran» i els «deu plats locals que has de tastar abans d’anar a urgències». Entre una cosa i l’altra ja serem a la data electoral, i si soc a prop podré votar sense coneixement de causa, que és el mateix que faig les altres vegades, però sense tanta comèdia de programes i debats. Aquest cop em decantaré pel mètode científic de tancar els ulls i agafar qualsevol papereta a l’atzar. Després, la pau de la ciutat buida durant l’agost. I en acabat, futbol a la tele. Per tant, gràcies, president.