Ciutadans, a dos del 155

Marc Marcè Casaponsa

Marc Marcè Casaponsa

Ciutadans va néixer com la rebequeria d’un grup de ressentits de la zona alta de Barcelona que vivien com una ofensa el fet que, sent ells tan intel·ligents i superiors, ningú no els fes gaire cas. Amb el pas del temps, el partit que naixia es va anar convertint en l’instrument dels que tenien com únic programa polític i com a obsessió personal aconseguir que Catalunya s’assembli tant a Zamora com sigui possible. Idealment, haurien de ser exactament la mateixa cosa espanyola, només amb vestits regionals diferents i oferint la possibilitat que a l’escola, quan a Zamora fan treballs manuals, a Catalunya es pugui fer català. Aquest era el pla. I com que els seus objectius eren (són) compartits per tot el Gran Poder de Madrid & Co., van aconseguir altaveus poderosíssims per imposar un relat delirant segons el qual la comunitat nacional catalana, minoritzada política i lingüísticament durant segles a sang i foc, pretenia imposar un supremacisme cultural totalitarista als residents catalans de la comunitat nacional espanyola, titulars d’una supremacia cultural incontestable que està en procés de rematar el català per l’efecte de la demografia i la revolució digital. Quan es va declarar el combat independentista, moltíssima gent que es va imaginar separada dels seus parents per una frontera els va triar com a bastió de defensa, i ells es van assegurar de ser els soldats més brutals; acabat el combat, aquella mateixa gent va decidir que ja no eren útils. Les egolatries personals i els errors monumentals de Ribera i Arrimadas en el seu somni de conquerir la Moncloa van fer la resta. I ara, Ciutadans torna on era. Al no res. Ara Ciutadans és un partit que rep 153 vots en total a Manresa. No han arribat ni a 155. Uuuuu.