Ha guanyat el partit del malestar

Des del punt de vista legal, a Manresa les eleccions municipals les ha guanyat ERC. El seu cap de llista, Marc Aloy, te tota la legitimitat per governar la ciutat el propers quatre anys. Però des del punt de vista social i polític, el partit que ha guanyat les eleccions no tenia nom ni candidats i no figurava entre aquells que la gent podia votar. És el partit del malestar. Una corrent política no organitzada, que està formada per una polièdrica constel·lació de persones frustrades, desencisades, ressentides, desorientades i cansades de comprovar que el present és un territori ple de dificultats i futur és una terra plena d’incerteses.

Un gruix important dels manresans i manresanes que van donar la victòria al partit del malestar el passat diumenge, han estat persones que han patit les conseqüències polítiques del naufragi independentista. Persones de bona fe que van creure les promeses del dirigents del procés i que han passat del “volem votar” a l’abstenció pura i dura, que enguany a arribat a superar el 50% dels cens electoral, la xifra més alta des de l’arribada de la democràcia. Més de 5000 persones que a les passades eleccions van votar opcions independentistes, aquesta vegada s’han quedat a casa.

Un altra part important del suport al partit del malestar ve de les persones que constaten dia a dia que les polítiques municipals, els projectes i els discursos dels governants manresans tenen poc a veure amb els problemes de les seves vides quotidianes. Que tenen la sensació que la ciutat porta dotze anys estancada, tres legislatures on la principal preocupació del govern local ha estat la de equilibrar els comptes de l’ajuntament a base de crear dèficits de tot tipus en les polítiques municipals de manteniment i neteja, d’habitatge, de rehabilitació del Barri Antic, de suport a les polítiques socials, etc. Els darrers tres anys d’aquest període, l’alcalde en exercici ha intentat suplir aquests dèficit amb una esclat de projectes, alguns de dubtosa prioritat, que no han estat percebuts per aquest sector del partit del malestar com a eines per a millorar la seva vida quotidiana.

Finalment, el partit del malestar també te un sector radicalitzat. Son les tres mil persones que no s’han abstingut però han donat el seus vots als partits que, com el Front Nacional i Vox, han estat engendrats dins l’úter del discurs de l’odi i la xenofòbia; que alimenten el rebuig, l’aversió i els menyspreu cap als estrangers sobre tot si aquests són pobres, aprofitant les escletxes socials que obre la desigualtat i la fragmentació social pròpia d’aquesta època de crisi.

Al que serà presumiblement alcalde de la ciutat li agrada dir que ara toca seguir treballant per fer créixer les llavors que ell ha sembrat i construir el futur de Manresa. Tan de bo ho pugui fer. Però hi ha llavors sembrades que es tracta més aviat d’arrancar abans que els seus fruits s’estenguin. Per aconseguir-ho cal al tenir la intel·ligència estratègica necessària per saber combinar projectes de futur de llarg recorregut, amb una pluja fina de polítiques d’efecte immediat que millorin la vida de la gent.