L’ «hora greu» de Pere Aragonès

Xavier Domènech

Xavier Domènech

L’hora és greu», va dir Lluís Companys des del balcó de la Generalitat el 6 d’octubre de 1934. «L’hora és greu», va dir ahir Pere Aragonès a través del gran balcó de la Televisió de Catalunya.

Aquell dia Companys va afirmar: «les forces monàrquiques i feixistes que d’uns temps ençà pretenien trair la República han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el poder». Ahir Aragonès va declarar: «el govern de la dreta i l’extrema dreta espanyoles que vindrà a l’Estat representa un atac frontal contra els pilars bàsics i els consensos existents al nostre país».

El 6 d’Octubre formava part d’una reacció d’abast més ampli contra l’entrada consumada d’una dreta molt de dretes al govern espanyol. La declaració d’ahir del president Aragonès anticipa el resultat d’unes eleccions acabades de convocar, però que ja considera decidides. És la resposta preventiva a una hipòtesi per demostrar. Possible, però no segura.

Davant la situació del 1934 Companys va anunciar: «assumeixo totes les facultats del poder a Catalunya (i) proclamo l’Estat Català de la República Federal Espanyola». Assumir de paraula tot el poder i proclamar un Estat català (sense república espanyola) és el que va fer l’independentisme l’octubre del 2017, després del referèndum. Ahir Aragonès no va dir res de semblant, sinó que va anunciar: «per defensar Catalunya cal una mobilització de país», així com un «front democràtic pels drets i les llibertats» que aplegui tot el sobiranisme.

Per haver proclamat l’Estat català el president Companys i el seu govern van anar a parar a la presó, de la que van sortir indultats al cap d’un any i mig quan les esquerres van guanyar les eleccions espanyoles de febrer del 1936. Pels fets d’octubre del 2017 el president Puigdemont i una part dels consellers de la Generalitat van anar a l’exili; uns altres van entrar a la presó i en van sortir per l’indult d’un govern d’esquerres al cap de gairebé quatre anys. No sembla que a Pere Aragonès l’hagin d’empresonar pel breu discurs d’ahir.