Reflexions

Començo, i acabo, aquest badant el dia de reflexió, el dia abans d’una de les festes de la democràcia, aquesta vegada de les eleccions municipals. Tampoc em posaré en un feréstec jardí badant envers la meva ciutat o de les comarques veïnes. Ja posat a reflexionar, efecte complementari de pensar reposadament, en aquest article no comentaré dades, compartiré pensaments que, en el dia a dia, son producte de la pràctica clínica. Un lloc que és una finestra al món; no a un món, als diferents mons que viuen les persones ateses.

Hi ha una consideració prèvia, les condicions i circumstàncies que els professionals veiem i atenem no és una representació de tota la població, cadascú viu i explica la seva vivència i del seu entorn proper. Per aquest motiu les reflexions estan condicionades per la població atesa. Un comentari envers aquesta qüestió, moltes vegades se’ns demana quantes persones són dependents a l’alcohol, la cocaïna, o qualsevol altra substància. Els serveis i els professionals sabem els qui atenem, no sabem la població afectada per una dependència. Doncs això passa en tots els patiments i els malestars de les persones que atenem.

Entrem en matèria, si alguna cosa tinc a dir de manera general, és que hi ha un cert estat de crispació social, un malestar generalitzat i ansietat de la societat en general, una incertesa política, en campanya violenta permanent. Amb una economia patint i subsistint de les «next generations» europees, a veure què passa quan s’acabin i, com sempre, del turisme bàsicament.

En un àmbit crític, la infantesa i l’adolescència, el malestar no es concentra en els menors, també els professionals del sistema educatiu comparteixen el malestar amb els alumnes. Una situació que ve de lluny. Es parla molt de les conseqüències que l’ús de les xarxes socials afecten els infants i adolescents. Però, qui compra, a edats cada vegada més precoces els telèfons? La culpa no és de les xarxes, la responsabilitat és de la família. Per no parlar dels mòbils a dins de l’aula, hi ha professionals que no tenen la sensació de tenir la suficient autoritat per aturar-ho. Qui posa una mica d’ordre per tal de fer-ne un bon ús? Quan li recomanes a un menor, i sobretot els adolescents, que vagi a dormir d’hora, et pot fer cas. Si li demanes que, llavors, no faci ús del telèfon mòbil, la cara que posa és per emmarcar. Sí, llavors és quan comença la festa! A veure què escriuen els col·legues, i pensant que l’endemà no estarà al corrent de què comenta la colla; si en aquesta etapa la socialització es fa amb els companys/es, l’adolescent no pot sentir-se fora del que es cou. Com ho intentem modificar aquesta situació són figues d’un altre paner.

I aquí entra en joc, la prevenció, un euro en prevenció aporta quatre euros a la societat en general, això sí, a llarg termini. I la prevenció és en hàbits, alimentació i consum saludables i en allò que és més important, el respecte als altres. Inclús tenim oblidada la vella pràctica que, abans d’entrar, deixin sortir.