Donen Manresa per perduda?

El nivell d’abstenció registrat diumenge passat a Manresa ja va semblar alarmant a primera vista, però un cop posat en el context històric encara ho és més. El 48% bat rècords locals i nacionals. I tanta indiferència afegida a la ignorància general ens diu que la ciutat interessa poc i que el que fan els polítics locals interessa menys. I té explicació.

Per exemple, la campanya. A alguns dels implicats els ha semblat massa dura. Jo juraria que al manresà estàndard, en canvi, li ha semblat tova, buida, complaent. El ciutadà mitjà segur que voldria veure debatre molt més intensament els temes calents: les ajudes als immigrants, la persecució dels multireincidents, els funcionaris escaquejats, els serveis lents i ineficients... i voldria sentir parlar d’accions molt fermes, concretes i urgents per ressuscitar el Barri Antic, i de cops de puny a sobre la taula per la Renfe i per la C-55... i voldria aquests debats cada dia, tot el mandat, sense tòpics, a fons, amb dades i arguments valents, amb una oposició que clavi els ullals als problemes i un govern que es defensi donant la cara, no amb la veu d’itune d’un equip de comunicació, ocultació i propaganda, sinó amb tot un cor de regidors distingibles, plurals, autèntics, que parlin, que es mullin, que vagin als llocs incòmodes, que es posin al telèfon dels periodistes, que encertin i que s’equivoquin amb passió. Això arriba a la gent. Això fa votar a la gent. Si fas tot el contrari obtens tot el contrari.

L’Ajuntament fa moltes coses, moltes d’elles ben fetes. Però això ja es dona per suposat. No n’hi ha prou. Manresa necessita molt més. I molts ciutadans ja no saben si donar la ciutat per perduda o donar els polítics per inútils, o una mica de cada. Sigui el que sigui, ja poden córrer tots plegats.