Sobre el tren Berguedà-Bages

Aquests darrers dies s’està escrivint en aquest diari sobre el tren a les nostres comarques, tant de la seva desaparició ara fa cinquanta anys com de la seva possible recuperació amb la plataforma Tren Tram. Voldria fer una aportació interessant a l’article «Ucronia ferroviària al Berguedà», d’Adam Majó Garriga, publicat el dimarts 9 de maig, pàgina 17, on diu que no té constància que ningú s’oposés a la supressió del tren l’any 1973.

En el llibre Adéu Carrilet, la supressió del ferrocarril de Manresa a Olvan, publicat l’any 1999 i escrit per mossèn Àngel Pla Tomàs (1929-2018), fill de Gironella, s’hi pot trobar tot el que ell mateix va fer per evitar el seu tancament. Cartes al governador civil de la província de Barcelona exposant arguments per mantenir aquest mitjà de comunicació i gestions diverses davant les autoritats franquistes van ser les accions que el mossèn va emprendre en veure que anaven a suprimir el tren. No se’n va sortir i al final arriba a una sèrie de conclusions, algunes de les quals coincideixen amb alguns punts d’aquest article. Una d’elles és que si la democràcia a tots els nivells de l’administració i la Generalitat haguessin arribat abans, segurament tot hauria sigut diferent.

Jo tenia divuit anys quan vaig fer el darrer viatge des de Guardiola i ja feia uns anys que parlaven de la supressió de la línia fins a Manresa i en catorze mesos ho van portar a terme. Primer Guardiola-Olvan, 1 de maig del 1972, i després Olvan- Manresa, 30 de juny del 1973.

 La construcció del pantà de la Baells va ser l’excusa, però altres ja hi veiem altres interessos per no desviar-la i fer-la passar per Berga.

I cinquanta anys més tard ja tenim un estudi per fer-la arribar a la capital gràcies al treball d’una entitat que ha impulsat aquesta important iniciativa i de l’enginyer i president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, Pau Noy. No serà gens fàcil, però de moment ja s’ha iniciat i voldria també recordar que a la dècada dels anys noranta hi va haver una altra entitat que també va treballar en aquest sentit, però es va dissoldre.

Esperem que aquesta vegada hi hagi resultats amb el suport dels ajuntaments, dels Consells Comarcals i de la mateixa Generalitat.

Subscriu-te per seguir llegint