TRIBUNA

«El cor bategant de l’anunci de l’Evangeli»

Josep Miquel Bausset

Josep Miquel Bausset

Així definia el Papa els monjos i les monges, quan el 26 d’abril, Francesc posava com a testimonis de fe els contemplatius, «germans i germanes que renuncien a ells mateixos per imitar Jesús en el camí de la pobresa, la castedat i l’obediència i per intercedir a favor de tothom».

Molts es pregunten: «¿Com pot ser que la gent que viu en un monestir ajudi l’anunci de l’Evangeli? ¿No seria millor que esmercessin les seves energies en la missió, sortint del monestir i predicant l’Evangeli fora d’ell?». Per això el Papa afirmava: «En realitat els monjos són el cor bategant de l’anunci de l’Evangeli», ja que «la seva pregària és oxigen per a tots els membres del Cos de Crist». Com deia Francesc, la pregària dels contemplatius «és la força invisible que sustenta la missió».

El Papa ens recordava que «els monjos i les monges són gent que treballa, que prega en silenci per tota l’Església i això és l’amor que s’expressa pregant per l’Església, treballant per l’Església als monestirs». Per això, deia el Papa, «aquest amor per tothom anima la vida dels monestirs i es tradueix en la seva pregària d’intercessió».

En els monjos i les monges, com ens recordava el papa, «hi ha una solidaritat universal i qualsevol cosa que passi al món, troba un lloc en el seu cor». I és que «el cor dels monjos i de les monges és un cor que capta, com una antena, el que passa al món, i preguen per això». D’aquesta manera els contemplatius «viuen en unió amb el Senyor i amb tothom, i com Jesús, prenen sobre ells els problemes del món, les dificultats, les malalties i preguen pels altres». Per això «són els grans evangelitzadors».

Els contemplatius evangelitzen «perquè amb la seva paraula, l’exemple, la intercessió i el treball de cada dia, són un pont d’intercessió per a tothom». El Papa definia la vida monàstica, «permeteu-me aquesta paraula», deia Francesc, «com una ‘reserva’ que nosaltres tenim a l’Església», ja que els monjos i les monges «són la veritable força que fa avançar el Poble de Déu». I d’aquí, com ens recordava Francesc, «ve el costum que la gent quan veu un consagrat, diu: ‘Prega per mi’, perquè sap que hi ha una pregària d’intercessió».

Demà, en la Jornada de la Vida Contemplativa, cal demanar, com ens diu el Papa, que «el Senyor ens doni nous monjos i monges que facin avançar l’Església amb la seva intercessió», com ho fan les benedictines i els benedictins de Montserrat, les carmelites descalces de Jorba, les adoratrius de Berga, les caputxines de Manresa o els benedictins del Miracle, dones i homes testimonis d’esperança, de fraternitat i de pau.