EL CROQUIS

Eleccions passades i futures

Josep Camprubí

Josep Camprubí

Realment els resultats de l’independentisme a les eleccions del 28 de maig passat han estat una sorpresa? Ningú no s’esperava que hi hagués una baixada de participació? De fet, l’augment de l’abstenció havia estat pronosticat, si bé la seva proporció real segurament ha estat força més gran de l’esperada. Ara, això no vol dir de cap manera que el desig global d’independència s’hagi reduït. D’una banda, s’ha de tenir en compte, senzillament, que unes eleccions municipals no són el marc més habitual per expressar electoralment aquest desig. Però, de l’altra, també, que des del punt de vista independentista continua existint un entrebanc realment molt destacat: la manca d’unitat entre els partits que propugnen la independència. Aquesta manca d’unitat sí que és un retret que, en general, els votants continuen fent al conjunt de partits que es qualifiquen ells mateixos d’independentistes. Una unitat que no és fàcil d’aconseguir perquè, a més de propugnar la independència, cada partit té els seus objectius específics, les seves pròpies línies d’actuació i unes estratègies diferents en molt diverses temàtiques polítiques. Però, malgrat això, és ben cert que en l’àmbit concret de la independència caldria que la unitat dels partits que la defensen es fes més visible i explícita, i no només propugnant conjuntament l’objectiu final, sinó també posant-se més d’acord en la manera d’aconseguir-lo.

D’entre els resultats negatius de la jornada electoral de diumenge passat n’hi ha alguns que cal destacar. És el cas de la pèrdua de la presidència de la Generalitat Valenciana, per part de Ximo Puig, que n’ha estat president durant 8 anys i que en aquest període ha renovat molt positivament la institució, que ara tornarà a mans del PP, igual que l’Ajuntament de València. A la llista de fets negatius cal situar també la nova situació política de les illes Balears, on també l’onada conjunta de la dreta espanyola, formada per PP i Vox, ha inundat les institucions polítiques de les Illes, començant pel Govern balear, que deixarà de ser presidit per Francina Armengol. Tot plegat segur que farà pressió en contra del concepte de Països Catalans i de l’ús de la llengua catalana en aquests territoris. Una pressió que caldrà contrarestar treballant amb més força que mai en la seva defensa i divulgació.

La nova i inesperada convocatòria d’eleccions generals en una data tan poc habitual com el 23 de juliol té la seva explicació. Demostra, evidentment, que Pedro Sánchez s’ha adonat que hi ha un perill molt gran de quedar desbancat del govern si retarda la convocatòria fins a la tardor o l’hivern, quan PP i Vox s’hauran anat consolidant i enfortint amb els bons resultats aconseguits en les eleccions de diumenge passat. Per evitar-ho calia córrer i posar les urnes aviat, encara que fos en plena època de vacances. Una decisió força insòlita i gens habitual, però que mostra que el PSOE ha vist que calia arriscar-s’hi per impedir situacions pitjors. Posar en marxa tots els mecanismes electorals no és fàcil i sovint encara ho és menys, a l’interior dels partits, posar-se d’acord en pocs dies respecte de qui ha d’anar a les llistes electorals, especialment en qui s’ha de situar en els llocs amb possibilitats reals de ser elegit. Ara totes les decisions s’hauran d’anar prenent de seguida, i això garanteix un mes de juny i juliol políticament agitats.