Jo vaig ser assessor

Acabada l’etapa de diputat al Parlament, el grup socialista a la Diputació de Barcelona (DIBA) buscava un bon coneixedor de les comarques del Bages i Berguedà i àmplia experiència en el camp municipal. Em van proposar el càrrec d’assessor. El vaig acceptar per considerar-me preparat per dur-la a terme de manera eficient.

En els anys que vaig exercir, no vaig arribar mai als 40.000 euros, i les condicions són fàcils de resumir: dedicació d’unes 40 a 45 hores setmanals, una part de les quals en caps de setmana, una mitjana d’uns 4.000 quilòmetres al mes, en el meu vehicle particular, sense cap compensació econòmica, i disponibilitat continuada, en funció de les necessitats.

Aquest càrrec, com tants altres, si no hi ha vocació pel mig, no té cap atractiu especial. Ara bé, és cert que obre un ampli ventall de treball i contactes que omplen d’activitat i vida a qui l’exerceix. La gran prioritat era mantenir un contacte permanent amb els grups municipals socialistes, en el govern o a l’oposició. Anava dos dies la setmana a DIBA, on fitxava a l’entrada i sortida. Eren els dies per fer trucades a tots i cadascun dels grups municipals, i moment de fer contactes i resoldre temes, en l’àmbit intern de la casa.

Un dia al mes visitava tots els alcaldes i grups de govern, i un cop cada dos mesos, els qui estaven a l’oposició (prop d’una quarantena, en total). Enviament de circulars cada setmana per tenir degudament informats tots els grups, i així aconseguir donar el màxim d’informació i documentació. Tant per als qui governaven com per als qui estaven a l’oposició disposar de documentació posada al dia és fonamental per fer un bon paper en els plens i comissions.

I convertir-se en els ulls i les orelles de DIBA en el territori per detectar necessitats o comprovar el bon o mal ús de les eines que DIBA posa a disposició dels ajuntaments. Només cal veure els canvis que s’han anat produint en les convocatòries d’ajudes i subvencions per comprovar la feina en el territori. Conèixer en detall les necessitats i possibilitats dels ajuntaments, i molt especialment dels més petits, permet ajustar millor les convocatòries. I, si calia, em posava a omplir papers o a fer-ho conjuntament per evitar perdre temps i opcions.

Hi ha, però, un altre tema de vital importància, com és el d’evitar «la soledat del poder», del petit poder, però, al cap i a la fi, alcaldes i regidors es troben confrontats a temes de gran complexitat que no poden encarar sols si no tenen ajuda externa. Aquí és fonamental comptar amb persones preparades i experimentades, capaces de valorar, discutir i assessorar respecte als possibles camins a emprendre. I tenir connexions i contactes amb tècnics en cada matèria per poder garantir que l’alcalde, el regidor, pugui encertar en les seves decisions.

Organitzar visites a Barcelona o de tècnics i diputats al territori, per intercanviar propostes i solucions. I, en tot hora i moment, facilitar la feina de govern o d’oposició perquè sigui eficient i diligent. La tasca de governar té una part interna evident, però sempre necessitada de reforç extern. La suma de totes dues garanteix l’èxit final. Aquí és on rau el principal objectiu d’un assessor.