Les aigües encantades

Ha arribat la pluja fina i alguna torrentada. Les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, broten amb renovat vigor. Els xàfecs han portat aigua nova als torrents. Amb menys força de l’esperada, com a la política. Al poc de brollar els vots, diumenge passat, quedava clar que l’aigua neta quedava aturada en bassals.

Anava travessant pobles i el to cristal·lí es tenyia de groc, turquesa, vermell, blanquinós o amb barreges estranyes. Certes poblacions, les d’una sola candidatura o les de majoria absoluta, mostren una pàtina monocroma. Els hi va caure un xàfec contundent (previst pels analistes) i tot era lluent com la pluja nova. No són gaires i ara només els cal esperar al dissabte 17 de juny per rebre la vara el guanyador.

A tots els altres, com a Berga i a Manresa, els resultats obtinguts i la tremenda abstenció (i pocs en parlem) ofereix una tonalitat multicolor. Els dos batlles comparteixen notes: guanyen però perden vots i regidors. Necessiten altres per governar. Té pinta de repetició amb les combinacions actuals. Aloy amb Junts i Sànchez amb Esquerra. Si és així, i amb el permís de les altres variables, configuraran uns cartipassos d’aigües tèrboles perquè altres s’ocuparan d’agitar i provocar esquitxos odiosos a tots els dels voltants.

Els partits amb pedigrí de govern poden continuar fent com si res hagués passat i aparentar que no hi ha regidors feixistes enlloc. No funcionarà. A Manresa entra un de Vox i dos del FNC. Extrema dreta espanyola i extrema dreta catalana. Els han de posar de costat. No tindran cap influència en el govern, però aïllar-los (i sobretot ignorar-los) només implicarà més vots per a ells d’aquí a quatre anys. Als torns de paraula donaran tardes memorables. Arribaran els titulars en cascada. Votaran de forma contrària a les mocions independentistes, però quan calgui fotre canya als immigrants aniran de la mà. Separats per les banderes, però units pel racisme com a Ripoll. Sílvia Orriols, encapçalant una escissió del Front Nacional Català, ha obtingut la victòria no absoluta amb sis llocs. Si els altres partits de tots colors fan el previst: pactar contra ella, serà alcaldessa el 2027. A Vic, en una mena de segona oportunitat, l’altre racista Jaume Anglada obté els mateixos vots que el candidat socialista i tornarà amb la matraca dels robatoris d’estrangers, les ocupacions i el seu «primer els de casa» encara comprat per molts. Cal recordar-ho: si va sortir de l’Ajuntament vigatà va ser per les baralles amb els seus quan era el cap de Plataforma per Catalunya, no per manca de paperetes.

Tots en tenim al costat, als grups d’amics o a la família. Bona gent, persones honestes a les quals el missatge xenòfob i les notícies falses o exagerades els causen impacte. I, discretament, en secret quasi de confessió, dipositen la papereta a fatxendes d’aquest tipus. Els candidats d’aquests partits fan ràbia i furguen en les pors de tants. I l’exabrupte o el suat «no passaran» com a únics arguments no els aturarà. Van passant de puntetes. Ja són a dins.