L’EVANGELI

Solemnitat de la Santíssima Trinitat

David Guindulain, sj

Hi ha qui s’acosta a la celebració de l’eucaristia com qui va al recinte on es durà a terme el sorteig de la Grossa de Nadal. Amb la butlleta de la vida a les mans espera que alguna paraula reveladora sigui proclamada o algun gest sorprenent il·lumini la seva existència i el faci afortunat, més afortunat que els altres. En efecte, de vegades esperem de les celebracions de la fe una experiència personal on els altres, com a màxim, són escala d’accés que queda enrere quan ens sembla que ja hi hem arribat. Això voldria dir que no hem acabat d’entendre bé les paraules introductòries: «En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant».

«En el nom del Pare» fa referència a aquell voler que, des del principi, s’està acostant al món per dir-li que sols l’encontre amorós i gratuït el farà ser en plenitud. Perquè en el Pare té l’origen i al Pare és cridat a tornar. Venim de Déu i Ell espera que desitgem correspondre al qui ens va crear. «Déu estimà tant el món!»

A continuació diem que també som aquí en el nom del Fill, Jesús, el qui és el camí vers una vida autèntica. Aquell qui ha viscut estimant com el Pare, passa davant nostre assenyalant el camí. Perquè «Déu estimà tant el món que ha donat el seu fill únic».

Per concloure, l’expressió «de l’Esperit Sant» parla de la inspiració que farà d’aquest instant un moment nou. I també el següent, i el següent..., amb una creativitat contínua que no ens deixa ancorar-nos en el passat, ni en repeticions estèrils. Viure en l’Esperit de Jesús és discernir junts l’esdevenidor que s’obre davant nostre com a nova oportunitat. Perquè Déu estimà tant el món que ha donat el seu fill únic per salvar el món gràcies a ell.

En considerar la Trinitat, no ens quedem amb l’encaix de xifres del tres en u, sinó a celebrar que Déu és ara entre nosaltres. Tal com hem sentit del llibre de l’Èxode: «Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor». No hi ha mesura que limiti la seva presència amorosa ni mode que l’encapsuli. Ell és Déu Trinitat.

Davant aquest do tan gran, la resposta és la humilitat, com fa Moisès. La humilitat del qui demana al Senyor que acompanyi la seva gent, que no ens deixi en una autonomia superba sinó que continuï oferint el seu amor que mogui a una renovada adhesió al Senyor.