Arrimadas, l’arracada

Gran final per a una setmana fantàstica: plega Arrimadas quan l’independentisme que diu que va derrotar demostra que és ben viu malgrat els líders que el volien desmobilitzat. L’una se’n va i els altres ja no saben com fer-s’ho per recuperar els vots perduts en l’ensulsiada de les municipals. Bon vent i que no torni aquella arracada! Se’n va malalta de ràbia perquè va olorar remuntada hores abans de fotre’s la clatellada, i després d’aquell dia no va fer res de bo (abans tampoc!). «De les rialles venen les ploralles», diu la dita que ha fet bona Arrimadas en el comiat especialment adreçat als catalans que van tastar la seva mala fe. D’aquest mal final de la ciudadana faran bé de prendre’n bona nota aquells que diumenge passat van votar visceralment, a la contra, per convenciment malaltís, a consciència que legitimaven un sàtrapa, un il·luminat, un candidat venjatiu per retornar-li favors rebuts inconfessablement. Ja s’ho faran, l’escurçó i els qui li han volgut encara que sàpiguen que és deshonest, mentider, agressor. Ja s’ho faran, perquè aliar-se amb el malvat que provoca crispació, actua amb odi i ressentiment, un dia o altre els traurà la son com li ha passat ara a Arrimadas i els que la van encimbellar. Ja s’ho faran, perquè amb gent que tenen un mal fons no es pot anar enlloc. Els delata la fal·lera per tenir el poder de fer i desfer a la seva conveniència. El temps confirmarà que l’estil Arrimadas, el de la desqualificació i l’ostentació fanfarrona, no pot acabar bé. Paradoxalment, a l’altre escenari on podem encabir aquesta setmana els protagonistes de la reculada electoral, els fets (els vots) han demostrat on ens ha conduït tanta renúncia en benefici de l’hegemonia electoral. Ara parlen d’unitat, de front comú o de pactar una actuació coordinada a Madrid. Com si fos la primera vegada que ho diuen i no se’ls hagués exigit mai... Ja perdonaran uns i altres: no cola tant d’interès sobtat per la unitat, si no es fa res per superar la visceralitat dels seguidors que omplen xarxes i mitjans de desqualificacions, odi i mentides dels uns contra els altres. Com han demostrat Arrimadas, Carrizosa i males companyies, reconduir tanta crispació creada interessadament no és fàcil. Sobretot, perquè l’espai sobiranista no ha patit una esgarrinxada superficial, sinó una ferida molt profunda com evidencia l’abstenció del vot independentista i l’intercanvi d’insults a les xarxes. La convocatòria del mag Sánchez per al 23 de juliol posarà a prova les credibilitats institucionals i la coherència de les seves decisions. De moment, el gran empresariat va respondre amb aplaudiments la burla de Feijoó quan va dir que els catalans som generosos pagant impostos. Ens diuen cornuts i aplaudim! Fins quan?