Manresa, ciutat de cabirols

Faig llista de possibles excuses per si em truquen per al 23 de juliol. Mig país està fent, ara mateix, el mateix. L’amenaça que et toqui ser en una «mesa electoral» un tòrrid diumenge 23 de juliol és ara mateix una de les grans preocupacions, la que més potser, dels ciutadans amb DNI espanyol. Els compartiria les excuses que estic preparant, però egoistament no ho faré. M’he proposat, sí o sí, no ser-hi el dia 23. Sé que m’entenen perquè sospito, sé amb certesa, que tothom està fent el mateix. Buscant la manera d’escapar de la mesa electoral. En una setmana en què una poetessa ravalera ha posat la figura d’un meteorit damunt el mapa del país, l’autèntic meteorit ha estat aquest de les eleccions caigut al bell mig del moment en què ens disposàvem a pair què havia passat a les municipals. Silenci, es pacta. A Manresa, enmig d’una aparent tranquil·litat, el meteorit electoral ha deixat la teulada per refer. Em consta que ho estan fent ara i que, ara per ara, encara no hi ha res clar del tot. A l’alcalde, se li ha girat feina i la baixada de vots als seus li han trencat (una mica) la girada. La ciutat té massa coses per reparar i massa coses per engegar com a capital que diuen que és –però que de vegades no sé si ho vol ser- per no tenir un govern al 200%. Fatxes, abstenir-se. Mentrestant ja he demanat el vot per correu per al 23, convençut que si faig com que no hi seré, acabaré no sent-hi. L’objectiu, en aquest cas, no és marxar lluny, sinó que bàsicament no t’obliguin a quedar-te surfejant el diumenge electoral damunt d’una taula que no serà de surf, precisament. A la nova reserva animal de la Fàbrica Nova una parella de cabirols hi campen com si fossin veïns de tota la vida. Cabirols a Manresa? Què està passant aquí? El curiós del cas és que ens ho hem pres amb una normalitat absoluta. Com coi dos cabirols han aconseguit arribar a un santíssim descampat passant, sí o sí, prèviament per uns quants carrers amb els respectius semàfors i passos de vianants i cotxes amunt i avall. Ja no ens immutem per res. Ni per dos cabirols. Ui! I em sembla que ara els hi buscaran nom. Quan a Barcelona sàpiguen que tenim dos cabirols al mig de la ciutat! Ja troben que som exòticament territori de muntanya. Vindran a veure’ls, els de BCN vindran a veure cabirols a casa. I això serà abans del 23 de juliol. No en tinguin cap dubte. No sé si al·legar que he de cuidar dos cabirols que tinc davant de casa, la JEC m’ho acceptarà com a excusa? Ho afegiré a la llista.