Qui diu que ha guanyat?

Fa sis dies que el poble ha parlat, les formacions polítiques encara espremen el diccionari a la recerca de l’adjectiu suau que els permeti explicar els resultats, però mai com fins ara la guanyadora havia tingut una majoria absoluta tan contundent: L’abstenció.

En Marc Aloy serà l’alcalde de Manresa, l’alcalde amb menys vots de la història, com a resultat d’uns comicis en què més de la meitat de ciutadanes i ciutadans han dit que els bufa decidir. Tots els partits que repetien han perdut un grapat de votants i els nous han entrat amb força; Impulsem i el Front Nacional han parlat clar i català, sense condicionants ni vergonya, ens agradi o no el que deien, de temes que preocupen socialment, però ningú gosa a tractar per por d’ofendre la base eixamplada o la secció fragmentada. Els del diccionari ja s’ho faran, van a «lo suyo», que no té res a veure amb «lo nostre», i ben poca i trista cosa tenen a fer.

Manresa ha registrat la pitjor participació en unes municipals des de la reinstauració de la democràcia, el vot independentista ha estat el més absent perquè, encara que anava de municipalisme, molt pocs han parlat del mandat de l’1 d’octubre; què volien, doncs?

No tocava? Si només calia parlar de ciutat, els explicaré una anècdota: Vaig acompanyar un grup de persones amb discapacitat intel·lectual a exercir el seu dret a vot, un dels nois va anar directe cap a la taula de les paperetes, va ser l’únic que no tenia cap dubte, la va posar en el sobre i em va dir «Voto aquests perquè han fet aquest carrer que m’ha posat més fàcil arribar fins a casa»; era el més intel·ligent i coherent que sentia amb molt de temps, així de clar, i ara que ideòlegs i directors de campanya n’aprenguin.

Els que han perdut bona part de la confiança, o no l’han augmentada, poden dir la missa que vulguin, ha quedat evident que les promeses de dues setmanes no poden maquillar les realitats de quatre anys, cada vegada es compra menys el menú del sopar de duro. Cal autocrítica urgent o, d’altra manera, l’abstenció el proper 23 de juliol serà més cruel i la pagarem cara, o encara hi ha algú que dubti de la importància d’un vot?, si és així, que ho demanin al PSC de Castellbell, ningú amb més autoritat que ells per testimoniar que una papereta pot valer una alcaldia.

Parlant de començar a treballar, ovació per a la gent d’Impulsem, que han retirat tots els seus cartells de la via pública dos dies després de la jornada electoral, d’això se’n diu anar per feina; que la resta en prenguin consciència i eficàcia perquè queda molt lleig, si més no pot portar a confusió i certa conya, veure la cara de candidates i candidats al costat dels cartells que omplen Manresa anunciant la invasió Zombi i el circ del terror, provoca mal rotllo.