La cultura a les esglésies del futur

La culTura té la força d’omplir una catedral sencera. Així es va demostrar aquest diumenge en l’acte litúrgic i musical que es va celebrar a la Catedral de Solsona per inaugurar l’orgue restaurat. Després de quatre anys de treballs de reparació, el públic va poder gaudir de les sonoritats d’un instrument que data del 1853 de la mà d’organistes com Montserrat Torrent i Juan de la Rubia. De fet, un dels objectius de la Comissió Orgue de Solsona és que l’instrument serveixi per programar cicles de concerts estables, una iniciativa convida a plantejar-se fins a quin punt els espais litúrgics es poden convertir també en una casa per a la cultura?

D’entrada, la idea d’escoltar música en viu en un espai de culte sembla atractiva i factible, tenint en compte que disposem de músics i artistes amb talent i d’una gran quantitat de temples religiosos disseminats pel territori que podrien servir per acollir tota classe d’esdeveniments musicals, aportant una acústica esplèndida. De fet, ja existeixen iniciatives que vinculen el patrimoni i la música com ara Espurnes Barroques, un cicle que ofereix experiències musicals en enclavaments barrocs i paisatges singulars que any rere any demostra que té el seu públic. Tot i això, estem en condicions de normalitzar aquesta oferta cultural i reconvertir els espais sagrats en escenaris per als músics del panorama actual?

Al llarg de la història, l’Església catòlica no sempre ha vist amb bons ulls el fet d’obrir el repertori més enllà de l’estrictament dedicat al culte, però en altres països nòrdics es poden trobar exemples on són típics aquests espais dessacralitzats i reconvertits en auditoris. Per algunes basíliques podria suposar una font de finançament important per impulsar obres de rehabilitació que garantissin la conservació del patrimoni. Si volem que les parets dels temples s’aguantin al llarg del temps, és necessari generar un interès entre la població per la història d’aquests espais a través d’iniciatives culturals que convidin a redescobrir la seva espiritualitat amb una mirada més actual.

El futur dels espais de culte sovint es contempla amb un cert pessimisme, tenint en compte que les noves generacions cada vegada se senten més deslligades de la fe religiosa. En aquest sentit, un dels reptes serà traslladar la rellevància d’aquests espais i la necessitat de conservar-los com a elements que formen part de la nostra identitat. Potser a la llarga no serà tan estrany que els actes litúrgics convisquin al costat d’una programació cultural que porti música, dansa i inclús poesia a les esglésies, com una nova forma d’espiritualitat que també pot fer brillar la seva història.