Converses i estils

Aquests dies es negocien pactes de govern en un munt de municipis de la Catalunya Central, començant per Manresa. Hi ha converses informals per explorar possibilitats, i també negociacions ja amb noms, diners i repartiment de cadires a sobre la taula. Cada cas va al seu ritme, i s’aprecien també diferents estils. Hi ha els candidats i alcaldes que porten les gestions amb la lògica discreció, sense càmeres retransmetent en directe, però sense amagar-se’n, amb una saludable naturalitat i transparència; en canvi, hi ha qui es pensa que unes converses per negociar un pacte han de ser un exercici de secretisme que es practica en llocs que no ha de saber ningú, i que els que hi participen tenen alguna mena de dret natural a no ser ni vistos ni mirats ni sentits i a no explicar res fins que a ells els sembli que ja està tot prou lligat i amb el llacet posat. Lligat al seu gust i interès, naturalment. Són dies per comparar qui té clar que els ciutadans tenen un interès legítim per saber com van les coses del poder que els administrarà, i qui pensa que el ciutadà ha de limitar-se a esperar calladet a que li diguin amb un comunicat funcionarial com ha acabat la pel·lícula. Estils, i darrere dels estils, mentalitats.