D’entendre el que llegeixes se n’aprèn llegint

Jordi Morros

Jordi Morros

No patiu que no parlaré dels resultats de les eleccions municipals, ni de la jugada del president espanyol, Pedro Sánchez, de convocar les generals el mes que ve. Perquè a part de les eleccions en sí, el que m’ha cridat l’atenció aquests últims dies és la dada que diu que Catalunya és a la cua d’Espanya i d’Europa en comprensió lectora. Hi ha qui en diu analfabet funcional, que és un terme més dur. Però deixem-ho aquí. Resulta que els nens de Catalunya d’entre 10 i 11 anys no entenen el que llegeixen, si és que llegeixen. Acostumats com estem, els catalans, a sentir-nos més guais que ningú perquè hem fet no sé quantes manifestacions gegants sense deixar ni un sol paper a terra, o creure’ns més llestos i moralment superiors a la resta del món per no sé quins set sous, això fa molt mal. És un cop baix perquè si no hi ha comprensió lectora no hi ha futur. No s’hi val saber interpretar els missatges, per mi inintel·ligibles, que s’envien per Whats. Senzillament si no entenen què llegeixen, no anirem en lloc. Els mestres i professors en són responsables?. Una miqueta sí. Estaria bé que els hi fessin una prova de comprensió lectora a ells i potser ens enduríem una sorpresa. L’escola és clau, però les famílies en són les màximes responsables. I aquí ja no demano que facin una prova de comprensió lectora perquè els resultats crec que serien escandalosos. No llegim, i si llegim, ho fem poc, i si a sobre no entenem el que llegim, deixem de llegir. És el peix que es mossega la cua. Per aprendre a llegir s’ha de llegir, i per llegir cal que la lectura et sedueixi. Educació ha contestat amb el típic posat d’aquí, el de fer poca autocrítica. Diu que ja fa anys que havia detectat el problema i que hi va voler posar remei. Però que el 155 primer, i la pandèmia després, van impedir una actuació decidida. Però que ara sí, que ara és l’hora. Ui, ara. Els xavals ens recitaran l’Ulisses de Joyce. Lligat amb això. Llegeixo, i no sé si ho acabo d’entendre, que a Suècia el govern ha decidit aturar la digitalització a les aules per tornar al paper i als llibres de tota la vida. Ho decideix un país que ocupa el novè lloc al rànquing mundial de comprensió lectora. Asseguren que les pantalles els ha fet retrocedir. I ja acabo. Les escoles i les famílies de la població irlandesa de Greystones, d’uns 18.000 habitants, han decidit que cap nen de primària no tindrà mòbil. Es tracta de retardar al màxim que els menors tinguin l’aparell. S’estalvien les típiques discussions de «vull un mòbil perquè a classe tots en tenen». I ara, tots a llegir alguna cosa més.