Estret de Taiwan? Catalunya!

L’incident entre un vaixell de guerra xinès i un dels Estats Units a l’estret de Taiwan és molt rellevant perquè aquella és la zona més calenta del planeta. Però si ens fixem, exclusivament, en l’incident en ell mateix, la veritat és que té poc d’escaramussa militar. Senzillament, el xinès s’acosta per l’esquerra al ianqui i, en comptes de cedir-li el pas com marquen les normes, l’obliga a aminorar per no xocar. Certament, entre rivals en un punt de conflicte és una imprudència majúscula. Però qui estigui acostumat a veure com es navega a la nostra costa no pot evitar un somriure molt gran.

Al sud de la costa de Girona, per exemple, els pilots dels creuers turístics deuen ser tots militars xinesos afiliats al partit maoista. Per explicar-ho ràpid, els creuers de 25 metres circulen pel mig de les barquetes i els caiacs com si fossin autobusos eximits de seguir les normes de circulació. És com si els busos urbans no s’aturessin ni als semàfors ni als stops, ni cedissin el pas ni respectessin els passos de vianants. Els creuers, més enormes i encara més contaminants i sorollosos que els busos vells, naveguen amunt i avall tot el dia empudegant la costa de fum de gasoil i escampant un estrèpit molt nociu per a la vida submarina. I els altres ja s’apartaran. I s’aparten, és clar, quin remei. Entre altres coses, perquè la seva estela, com que circulen més a prop de la costa del permès i no respecten el límit de velocitat en entrar a les badies, posa les barquetes al límit de sotsobrar.

De fet, és general: amb un timó a les mans, molts mariners de pa sucat amb oli treuen l’almirall imperial que porten a dins. En realitat, la llei del mar la dicta la mida de la barca. Però se suposa que els professionals haurien de ser diferents i donar exemple, oi?