Llorenç Ferrer homenatja Albert Benet

Dins dels actes d’homenatge a l’historiador sallentí Albert Benet, el 27 de maig va tenir lloc la segona jornada a l’Espai Òmnium de Manresa, amb la lectura de les 26 ponències que formaran part, conjuntament amb una àmplia biografia de l’homenatjat, de la Miscel·lània que el Centre d’Estudis del Bages editarà el proper 13 d’octubre, data en la qual és previst fer-li el darrer acte de reconeixement. Amb semblances diferents s’ha volgut configurar la personalitat polièdrica del personatge. Per inaugurar l’àmplia jornada, el catedràtic i doctor en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Llorenç Ferrer i Alòs, va recordar el seu amic, que no es mereixia el final que va patir, però que de cap manera pot enterrar la bona obra historiogràfica que va fer. Content per la realització de l’acte, Ferrer va explicar que el va conèixer quan es va fundar el Centre d’Estudis del Bages, moment en què havia acabat la carrera d’Història i començava a investigar a l’Arxiu Municipal d’aleshores, «quan intentava guanyar-me la confiança de mossèn Gasol per poder fer la tesi doctoral». Va participar en la subscripció popular per tal d’editar l’obra Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, obra fonamental en la història de la ciutat. Fascinat per la seva capacitat de treball: excavacions arqueològiques, els articles de la Catalunya Romànica on demostra que havia trepitjat amunt i avall Catalunya, matisa que a vegades era una mica agosarat en les interpretacions, però és evident la importància de les seves aportacions. Esmenta també la participació conjunta en la Història del Bages, editada per Parcir, que no només coordinava sinó que hi va treballar intensament.

Però l’experiència més interessant va ser quan es van retrobar per fer la història d’Artés, a proposta de l’Ajuntament, que celebrava el Mil·lenari. Benet va fer la història medieval, van compartir la moderna, i Ferrer, la contemporània. Destaca l’estudi de la formació del món rural amb els masos del terme d’Artés i la seva transformació posterior, que reconeix que l’ha utilitzat per a les seves investigacions. Remarca especialment el treball del 1988 sobre la industrialització de Sallent, «extraordinari perquè significa una autèntica revolució en la història contemporània, fonamental per entendre la història de la industrialització a la Catalunya central». Està fet des de la història local, a partir d’espigolar protocols notarials i petites notícies que permeten descobrir com apareixen les primeres companyies cotoneres. Descriu «fantàsticament» l’origen d’aquesta industrialització, de la qual Sallent en serà una peça molt important al Bages. El treball és un pou d’informació extraordinàriament útil. Benet és una barreja d’home que s’estima el seu poble, que es compromet amb entitats de tota mena, des de l’excursionisme entès no només com a trepitjar el territori, sinó per conèixer-lo, i d’investigador de l’arqueologia, de l’estudi de les esglésies romàniques, i organitzador de sortides i xerrades. I encara va tenir temps de participar en una candidatura municipal progressista, tot i que no en va sortir regidor, però que demostra que entenia la política com un graó més per intentar servir el poble. I estic d’acord amb la seva afirmació «tan lluny de la situació actual, que fa difícil entendre la mateixa política». Ferrer conclou que Benet estudia els grans medievalistes del moment i, a través de les seves obres, coneixem prou bé el Bages i la Catalunya medieval. Sense ell hi hauria uns buits enormes. «Tant de bo el nostre país continuï donant historiadors com ell, però no n’estic gaire segur».