Els alcaldes duren

A Manresa hi ha hagut fins ara dues normes que s’han complert religiosament en totes les eleccions municipals: els alcaldes diposen, com a mínim, d’un segon mandat, i els grups independents no entren al consistori (excepte a les primeres, del 1979, que eren un cas molt especial). D’aquestes dues normes, una ha saltat pels aires amb la irrupció d’Impulsem Manresa, que amb dos regidors ha trencat una constant mantinguda durant quaranta anys. L’altra es manté: Marc Aloy podrà continuar, com a mínim, un mandat més, encara no se sap en quines condicions. Com ell, continuaran la majoria dels batlles que es presentaven. Només 15 dels 126 que aspiraven a la reelecció a la Catalunya Central ja és segur que han quedat fora. Uns quants més encara pot ser que acabin a l’oposició si es lliguen pactes que els són adversos però, en qualsevol cas, la norma és que un alcalde que es torna a presentar té moltes possibilitats de tornar a governar. És el que té la política local en pobles petits: un alcalde pot fer moltes coses, la gent les veu i les agraeix. Fins a cert punt, és clar. El ciutadà també té clar que arriba un moment que toca plegar. I qui no ho fa de grat, ho farà per força.