Homes, dones i municipals 2023

Les eleccions del diumenge 28 de maig, a part de la perplexitat en molts sentits, també ens permeten fer una lectura en clau feminista.

Començo per la perplexitat. El meu país, Catalunya, el tinc per instruït a part d’assenyat, com sosté la dita. Però potser la rauxa ens juga males passades. Perquè no som capaços de demostrar aquestes dues qualitats. Per què baixa l’independentisme si és l’única gran il·lusió que podem mantenir com a poble? Si trobes algú a l’escala que et rebenta el replà, marxaràs de l’edifici? O intentaràs parlar-hi i acordar el respecte que et mereixes per poder seguir vivint a casa teva sense que vulneri els teus drets?

Per què l’extrema dreta ha guanyat tants vots? A qui pot interessar-li que als òrgans de govern hi hagi masclisme, xenofòbia... abús de poder? Aquestes barbaritats són de gent poc instruïda i, per això, fàcil de manipular. I poc sensible. No interessa a cap país tenir cap d’aquests dos perfils per prendre decisions.

No hauríem de revisar quina mena de política estem fent i quina hauríem de fer. De petita van obligar-me a estudiar Formación del Espíritu Nacional. El nom ho diu tot. Però ara, no hauríem d’estudiar més filosofia, moral, ètica, civisme...? I abans que d’altres assignatures.

Quant a les llistes cremallera, ha tornat a sorprendre’m, i per això m’ho he mirat amb calma, el que ja sabem: força enganyós tot plegat.

Quant a la quantitat d’homes i dones presentats en total a les quatre capitals de província, veiem (tenint en compte els quatre principals partits polítics de cada ciutat) que a Barcelona hi ha 3 homes i 1 dona; a Girona, 2 homes i 2 dones; a Lleida, 4 homes; i a Tarragona (perquè hi ha empat amb els dos últims), 4 homes i 1 dona. En total: 13 homes i 4 dones.

Si mirem les llistes dels 4 partits (més 1 més de Tarragona) de cada capital de província, ens trobem que a Barcelona hi ha un total de 16 homes i 19 dones. A Girona, hi ha 11 homes i 14 dones. Només a Lleida hi ha empat: 12 homes i 12 dones. I a Tarragona hi ha 12 homes i 13 dones.

Però si anem a les llistes, a l’hora de fer-les (exceptuant Lleida), tres províncies tenen més dones que homes. I si ho sumem tot dona 51 homes i 58 dones. Les dones són acceptades per ser-hi.

Però no són considerades d’igual a igual per prendre les decisions importants. Llavors xoquem amb el sostre de vidre. Dels 13 homes i 4 dones dels principals partits polítics, a l’hora de ser caps de llista, que vol dir tenir el poder total es manté la tònica: a les quatre províncies hi ha 13 homes caps de llista per només 4 dones!

Imperdonable tenint en compte que volem passar per demòcrates, feministes, progressistes...

Perquè a sobre de no ser-ho ens enganyem i ens enganyen (almenys els homes a les dones), fent veure que som el que no som.

I és que, ni havent aprés de la gestió de la pandèmia (on els països que millor se’n van sortir van ser els dirigits per dones), encara no som capaços de confiar en les bones qualitats de les dones amb les bones qualitats de les dones.