A ESTONES

Què és la cultura transformadora

Jordi Jet Serra Morales

Jordi Jet Serra Morales

Si ens imaginem la Cultura com un continent, hi ha un territori habitat de fa temps i poc cartografiat: és la regió on conflueixen els conceptes de cultura i transformació. Agents i projectes s’hi han establert de forma intuïtiva. Institucions de diversa índole n’han utilitzat –inclús sobreutilitzat– l’etiqueta per definir pràctiques antigues sota un nou relat. Aquí proposo, des del meu punt de vista, el que són algunes comarques d’aquest territori.

Des dels moviments comunitaris i socials s’ha dibuixat un model força definit que posa les persones i col·lectius protagonistes de la pràctica cultural al centre. Els processos de creació en grup de persones que no tenen necessàriament habilitats artístiques, per un cantó, i el protagonisme del procés i la transformació personal i grupal per davant de la qualitat artística del resultat, per l’altre, en són les característiques més rellevants de les anomenades arts o cultura comunitàries. Basket Beat o Ateneu 9 Barris són propostes a nivell de país que han ressonat al nostre territori, ben representat també per artistes com Oriol Segon amb Dones de Solivella o els processos de Mou-Teatre.

Des d’un sector més ocupat per la planificació estratègica i les polítiques transversals, s’ha desenvolupat també en els darrers anys un model que posa al centre l’impacte dels projectes culturals. És a dir que, a partir d’una necessitat social, ofereix una intervenció artística o cultural per treballar-la. Amb metodologies com la teoria del canvi i una importància molt rellevant del disseny i l’avaluació, aquest model, que podríem definir com a cultura d’impacte, ha agafat força amb referents com Fundació Carulla a nivell català o Cultura del Bé Comú des del nostre territori.

L’àmbit de l’economia social ha liderat l’ús de mitjans de producció i metodologies ètiques, sostenibles i pensant en les persones en les empreses culturals. La publicació «Cultura transformadora» d’abril del 2022 de La Directa il·lustra bé les preocupacions del sector: finances ètiques, autogestió, processos, rol del públic, etc. En el nostre territori projectes com Txarango o el festival Bioritme han fet esforços rellevants en aquest sentit. Etiquetat de vegades com a cultura conscient, és, segons la meva opinió, més a prop del territori de l’economia que de la cultura. És a dir, l’aplicació de les bases de l’economia social a les indústries culturals.

Per últim, en un terreny de visió crítica i militància política d’artistes i gestors culturals, apareix el que a voltes s’ha emmarcat sota el nom d’art polític. Propostes artístiques –i per extensió, culturals– que tenen missatges de canvi com a concepte central de les obres i propostes. Projectes com Cultura i Conflicte, Dorian Wood o Les Impuxibles han portat en els darrers temps propostes al nostre territori, que té representació també en projectes com Tigre de Paper o el CLAM.

Aquests models interseccionen, colinden, però no són absoluts. Malgrat això sí que basen els seus valors en la importància capital de l’origen, mètode o efecte transformador de la pràctica artística i cultural, no de forma secundària sinó com a element central i polític del seu plantejament.

El proper 17 de juny de 2023 tindrà lloc a L’Anònima una matinal organitzada per Cultura del Bé Comú, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i Comunalitats Urbanes de Manresa per debatre i definir els punts en comú d’aquest territori i a la que hi són convidats tots els agents que se sentin apel·lats del territori.