Segona part del sarau electoral

Ja s’han celebrat les eleccions municipals i, per tant, haurem d’esperar quatre anys més per tornar a visualitzar la fantàstica Manresa que s’ha promès durant la campanya electoral. Governi qui governi, si no compleixen les promeses ja trobaran les excuses pertinents per justificar els incompliments. Si ens entretenim a repassar els anteriors programes electorals hi trobarem uns quants exemples.

A Manresa, durant la campanya s’ha pogut veure una lluïda desfilada de «patums» de la política catalana : el president de la Generalitat, la presidenta del Congrés dels Diputats, un exministre del govern espanyol, diputats i diputades, presidents de partits, etc. Amb un somriure d’orella a orella, han repartit clavells i han passejat pels llocs més macos i emblemàtics de la ciutat. Han encaixat mans i han repartit petons als ciutadans/es que s’han trobat per l’itinerari que escrupolosament se’ls ha programat. Evidentment no se’ls ha portat a ramblejar per aquells carrers on hi ha forces comerços tancats ; ni tampoc per aquells carrers del centre històric on la degradació del habitatges és deplorable ; ni tampoc per aquells indrets on predominen les rajoles trencades, el formigó dels bancs esmicolat, els escocells sense arbres , els parterres erms, etc. ; ni tampoc per.....

Després d’escoltar durant setmanes als candidats/es, el passat diumenge 28 van ser els ciutadans/es els qui van parlar. A Manresa, la resposta va ser contundent i inquietant amb un resultat molt preocupant: l’elevada abstenció i l’accés a l’Ajuntament de l’extrema dreta. És descoratjador el fet que a Manresa només hagi votat el 48% dels electors. Els polítics manresans hauran de fer la corresponent autocrítica, reflexió i anàlisis de les causes de tot plegat. Les persones que participem en entitats socials som fefaents notaris dels descontentament dels ciutadans/es envers els governants. La prepotència de qui governa provoca aquest distanciament existent entre la classe política i la ciutadania. Una desconfiança que els polítics s’han guanyat a pols amb les seves actituds. Ciutadans/es decebuts –i emprenyats– perquè sovint se senten ignorats i, fins i tot, menyspreats.

Quan arriba el dia de votar sempre es parla de «la gran festa de la democràcia». A Manresa, vist el resultat, més aviat caldria parlar de la «gran patacada democràtica». No és cap exageració ni tampoc pessimisme, és la trista realitat. Abstenció i extrema dreta , un perillós còctel per a la salut democràtica.

Ara, s’ha iniciat la segona part del sarau electoral, és a dir, els pactes postelectorals. Caldrà seguir de prop els canvis de cromos entre els qui ambicionen governar. Els pactes per formar coalicions de govern sovint comporten un cost social. Renúncies i concessions (ells en diuen entesa) per poder continuar remenant les cireres municipals.

Una frase per reflexionar de José Batlle Ordoñez, president de l’Urugai el segle passat: «En una democràcia de veritat, el poble no ha de conformar-se a elegir els seus governants, ha de governar els seus elegits».