DE TOT PLEGAT

Hora de decidir

Joan Roma i Cunill

Joan Roma i Cunill

Si algú volia tornar a decidir, ho podrà fer el proper 23 de juliol, en unes renyides i vitals eleccions generals. Al llarg de les properes setmanes anirem veient com de diferents són uns objectius i uns altres. Com de diferent serà el futur en funció de qui guanyi i de com ho faci.

Qui cregui que cada conquesta és per sempre, s’adonarà que res és etern si no es lluita per a conservar-ho. Anirem sentint tot el que es vol derogar, en comptes d’allò que es vol millorar o renovar. I veurem com de fàcil és destruir i com de difícil és construir i mantenir.

D’entrada, considero valenta i coherent la decisió presa per Pedro Sánchez. Davant incerteses i dubtes, que la gent hi digui la seva. Que es manifesti i triï entre un programa de modernització i progrés o caigui en mans d’aprofitats i retrògrades. La dreta i extrema dreta sempre ha cregut que el seu lloc és en el govern. Més ben dit, en els governs, siguin municipals, autonòmics o central.

Es creuen més capacitats que ningú per prendre decisions i tirar pel dret. Qui no pugui seguir és perquè no està preparat o no vol fer-ho. Que quedi pel camí, i caigui en mans de malfactors, o de la beneficència. Els valents, els agosarats, no necessiten ajudes, sempre se’n surten. Els qui no ho són, no mereixen atencions ni ajudes.

Sota aquests principis, assistirem a una dura campanya electoral. Tot s’hi val perquè saben que si perden han de començar de nou. I ells sempre tenen pressa per fer fora els qui impedeixen la seva entrada. Davant aquests obstacles, la solució és tirar endavant fins que la cosa peti. Ja s’han trencat regles establertes, se’n trencaran moltes més, perquè l’estat natural d’aquests partits és el govern. Estar a l’oposició és una anomalia, sempre transitòria.

Si a tot Espanya, ens juguem el futur de progrés, a l’àmbit català, l’embat encara és més potent. Hi ha un dels partits de probable govern amb el PP que sense embuts ha dit que caldria il·legalitzar partits independentistes. No sé si, en cas d’estar en el govern, gosarien provar-ho, però millor no haver-ho de comprovar. Són capaços d’això i de més. No es caracteritzen per la sensibilitat autonòmica, i encara menys per la ideològica. Ja no diguem per als qui lluiten per la independència.

És per tot plegat que les eleccions del 23 de juliol són encara més rellevants a Catalunya. Hem de ser conscients que una part dels atacs i de l’odi contra Pedro Sánchez prové de les seves valentes decisions sobre el procés i postprocés. Són molts els qui no li han perdonat la via de diàleg, la pacificació, la desjudicialització (dintre dels límits del que suposa la separació de poders). En definitiva, la normalització de relacions.

Hi ha hagut vot de càstig a les municipals i autonòmiques del dia 28 passat, segur. Per culpa del procés i per les actuacions del postprocés. Molts de fora no ho volien, i alguns de dintre, tampoc. Doncs bé, ara arriba l’hora de la veritat. Per tancar la porta a extremismes i desitjos de venjança, res més apropiat que fer confiança a Pedro Sánchez i el seu projecte. Ara és el moment clau per a decidir.