Catalunya té 3,74 milions de treballadors després d’un mes juny rècord d’afiliació, amb 26.548 feines (0,71%) més que al maig. També és de rècord la xifra absoluta. En comparació amb el 2022, hi ha 105.558 feines més (+2,9%). L’atur també ha encadenat la cinquena caiguda mensual amb una reducció de 6.359 persones en relació al maig (-1,89%). El total d’aturats queda en 329.744, la millor xifra registrada en un mes de juny des del 2008, quan hi havia 311.422 desocupats.

Fa temps que les xifres econòmiques i l’observació del comportament de la població catalana ens indiquen que l’economia va bé, que hi ha un grau elevat de recuperació dels efectes de la pandèmia, i de les crisis anteriors. De fet, quan ens va arribar el virus del covid estàvem vivint un moment de recreixement, estàvem sortint del gran forat en què vam caure en la crisi del 2008. La situació, però, no era tan bona com per no notar una aturada mundial a causa de les restriccions que va imposar el virus. Ja vaig dir aleshores que aquesta crisi del 2021 i 2022 tenia un causant extraeconòmic que incidia de manera puntual i directa. Ens havia picat una abella i no podíem moure la mà, però si trèiem el fibló i desinflamàvem la zona estàvem en condicions de continuar les nos tres feines allà on les vam deixar congelades.

És clar que aquesta simplicitat narrativa que estic fent servir, aquesta manca d’anàlisi amb comptafils que caldria, ens obvia molts dels detalls que encara arrosseguem de la darrere vegada en què les nostres economies van tocat fons. És cert que parlar de bona salut quan els serveis de Càritas i els bancs dels aliments estan plens fa mal al fetge, però no és menys cert que les empreses (en general) poden presentar balanços positius, que els indicadors tenen signes de creixement, que la població té alguns diners per a l’oci i la inversió... Vaja, que en global, la roda va.

Ara bé, perquè aquesta roda vagi donant voltes i no s’encalli cal que es treballi amb finor i que s’intervingui en alguns punts clau per poder continuar funcionant. S’han de trobar fórmules d’estabilitat mundial, s’han de reduir els grans endeutaments que generen perilloses dependències, s’ha de poder treballar en una economia real, no especultiva, i s’ha de posar remei a la precarietat dels salaris i a la pèrdua de drets socials dels treballadors dels nostre país. Les primeres són condicions bàsiques per a l’estabilitat, l’última és l’oli d’engreix que fa que la roda volti en un moviment continu. I no cal més.