La Rosalia Vila Tobella, àliés Rosalía (atenció a l’accent), és nostra. Per catalana. Perquè és de Sant Esteve Sesovires, Baix Llobregat Nord, la comarca d’Olesa de Montserrat, aquí al costat del Bages. I perquè va comprar el Mas Morera als afores de Manresa, ciutat que li evoca (deia) records infantils. Com que és nostra, ens entristeix que s’entristeixi per la ruptura amb la seva parella, un tal Raúl Alejandro Ocasio Ruiz, que es fa escriure Rauw. Que la cosa anava de veres ho demostra la compra del modernista Mas Morera, però s’ha fet miques al cap de tres anys. Home, Rosalía, els amors apassionats de combustió ràpida s’entenen en els adolescents, o fins i tot en la primera joventut, però tu ja has complert els 30.
Els quinielistes del dilluns, aquests savis del «es veia a venir» que no havien dit res, han escampat fotos en que se’t veu trista i quasi plorosa. No sé si són fresques o reciclades. Tant se val, deixa’m que et recordi els savis consells de la gran Guillermina Motta a «Vull plorar com la Soraya», adaptació catalana d’una cançó francesa sobre l’esposa del Xa de Pèrsia repudiada el 1958 per suposada infertilitat. Deia la Motta: «Com la Soraya vull plorar, / vull gemegar sobre coixins, / que m’acompanyin violins, / com la germana d’un paixà. / Jo vull plorar com la Begum, / sense ulls vermells, sense ensumar; / no vull plorar fent el dinar, / no vull plorar com de costum / Jo vull plorar sense estalviar, / com la Soraya vull plorar, / com l’exmuller del Xa». (Per a més informació sobre el Xa de Pèrsia, preguntin al boomer de guàrdia).
Plora de gust, Rosalia Vila de Sant Esteve, que Catalunya sencera et fa costat. Si s’ha de triar entre tu i aquest noi porto-riqueny, pots estar tranquil·la. No hi ha gaires probabilitats que el país es divideixi com ha fet entre gerardistes i shaquiristes. De fet, ja que en parlem, tens davant teu una gran oportunitat: si la Shakira ha convertit el disgust pel cor trencat en una màquina imparable de fer diners, per què no hauria de fer-ho una noia espavilada com tu? Au, vinga, ja trigues a escriure!
