Fa molt pocs dies una bona amiga i llibretera de llibres antics, l’Anna, va obsequiar-me amb un excel·lent llibre del doctor Storch de Berga. Era un llibre dedicat a Ramon de Martín, evidentment signat per l’autor. Berga té un gran deute familiar amb la família De Martín, van ser alcaldes de Berga i un dels darrers descendents, Josep Maria de Martín i Gassó, una de les figures culturals barcelonines més destacades dels anys de la postguerra civil de 1936-39. Aquest llibre devia formar part de la biblioteca particular familiar dels De Martín, que, per un descontrol i ineficàcia de l’aleshores regidor de Cultura de Berga i dels suposats tècnics culturals i guardians de la història local, es va perdre de forma total per a la ciutat berguedana.
El metge Storch, segons ens indica Vilardaga a les Efemèrides berguedanes, era del carrer Major de Berga, fou catedràtic de Medicina a les universitats de Barcelona i Madrid. A La Galeria de Metges Catalans, que es pot consultar per internet, hi ha una bona biografia seva de la qual transcric alguns paràgrafs: «Neix a Berga el 12 d’octubre de 1789, fill del cirurgià militar Isidre Storch i Olaran, de cognom documentat a Naüja –Alta Cerdanya (actualment Estat francès)– des de poc després del tractat dels Pirineus.
El 1805, amb 17 anys, es matricula al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (RCCB), on és nomenat col·legiat intern. Davant la invasió francesa, emigra de la capital i, com a practicant de cirurgia, s’incorpora a l’Exèrcit. A Vic, l’any 1813, Josep Storch obté el grau de batxiller i és llicenciat en Cirurgia. És designat segon ajudant de Cirurgia a l’Hospital Militar de Maó, anterior hospital anglès de Georgetown, situat al municipi des Castell, rebatejat com a Villacarlos. Josep Storch s’hi està en actiu fins al 1820, quan sol·licita llicència absoluta per impossibilitat física. Malgrat els successius canvis en l’ensenyament universitari i ser recomanat per accedir a una càtedra de Madrid o de Barcelona, no accedeix a una càtedra fins al 1843, quan el govern provisional el nomena catedràtic de Valladolid.
El 1845, amb el nou Plan General de Estudios , passa a ser catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Ben aviat, el 1847, és catedràtic de la Universitat de València, però només fins a acabar el curs acadèmic. Llavors, definitivament, passa a Barcelona». «Simultàniament, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina i, més endavant, col·labora en la redacció del Projecte d’una casa mortuòria per a la ciutat de Barcelona que li ha encarregat l’Ajuntament». «Definitivament, es trasllada a Madrid, on diu que té la família, mor a la capital de l’Estat el 1880».
Que jo sàpiga, fins ara a Berga mai s’ha fet cap reconeixement a aquest prestigiós catedràtic de Medicina de diverses universitats espanyoles. El llibre amb què vaig ser obsequiat consta com a donació del mateix Storch a De Martín i es titula Año Clínico de Medicina, editat a Barcelona l’any 1851. Potser algun dia, malgrat la pèrdua per a la ciutat de tot el fons de la Biblioteca dels De Martín, es farà o, potser millor dit, s’hauria de fer un reconeixement a aquest il·lustre metge del nostre carrer Major berguedà.
