Hi ha un matalàs d’aire calent damunt nostre i això no és bo, perquè som nosaltres que hem d’estar sobre els matalassos. La conseqüència són nits de mal dormir. En matèria d’escalfors nocturnes (meteorològiques, de les altres cadascú se sap les seves) les dones i homes del temps distingeixen entre nits tropicals, tòrrides i roents. Tropicals quan no es baixa dels 20º, tòrrides si es tracta de 25º i roents a partir dels 30º. Però aquesta és la temperatura mínima de la nit, no la que hem patit la major part de les hores. És un matís important, ja que una mínima per sota dels 25º quan surt el sol no em serveix de res si fins llavors la ciutat era una sauna insuportable.

Per posar un exemple, fixem-nos en la nit de dimecres a ahir dijous al final de la Rambla de Barcelona, coneguda caldera estival de bullir turistes. L’observatori del Museu Marítim va marcar per damunt dels 25º fins gairebé les set del matí. Però com que a aquella hora, quan ja no servia de res, el termòmetre va baixar fins als 24,8º, la nit no es va considerar tòrrida sinó tropical, i estadísticament parlant als residents no els havien torrat, sinó cuinat al vapor (la dada de la humitat va arribar a ser del 80%).

Ja sabíem que en aquesta vida hem de batallar contra petites mentides, grans mentides i estadístiques, en ordre creixent de desinformació, però des que ens hem acostumat a engegar la tele per saber quin temps fa, necessitem una informació meteorològica equiparable a l’obtinguda pel mètode tradicional de treure el nas per la finestra. Si de les vuit hores de dormir set han estat infernals, no es limitin a detallar-nos la mínima. De la mateixa manera, una màxima de 38º no ens explica res si no en coneixem la persistència: ha estat així tot el dia, o només a l’hora de la migdiada, i la resta s’ha respirat? Aquesta és la mena d’informació que obtenim quan triem percebre la realitat amb els sentits mentre la tele ens pinta els registres extrems en mapes de coloraines, hipnòtics com ulls de serpent.