Catalunya ha esdevingut un dels grans centres de conreu de la marihuana a Europa. Instal·lacions industrials o agràries en desús, i pisos particulars, estan essent detectats per la policia. I, molts cops, aquesta detecció es deu al descobriment de consums elevats d’energia elèctrica. Energia que, en la majoria de casos, s’ha obtingut de punxar il·legalment la xarxa de distribució. Estaríem davant d’una estafa de l’economia submergida per finançar el cultiu de maria.
No ens enganyem, però. La gran estafa es fa en l’economia emergida, a milions de consumidors per part de les grans companyies elèctriques. Com a consumidor que fa temps em vaig passar a companyies catalanes, estic fart de rebre trucades, la majoria en castellà, per tal de fer-te tornar als grans oligopolis. I ho fan amb relats enganyosos sobre suposades compensacions que no has rebut, renovacions de manteniment o, directament, afirmant-te que, ja que ells controlen la distribució, podran oferir-te millors serveis que les comercialitzadores petites. Tanta atenció sobtada només s’ha produït a partir del moment del canvi de companyia. Abans, des del silenci absolut, ningú t’informava que potser tenies un contracte onerós que era possible rebaixar; o que podies disminuir la tensió contractada, per exemple.
Fa pocs mesos, la cooperativa Som Energia ens informava als socis sobre les estratègies comercials agressives fora de l’ètica i la legalitat. Les pràctiques fraudulentes més habituals pretenen, com he dit, un canvi d’empresa comercialitzadora sense el consentiment de l’usuari. Sovint, intenten obtenir dades personals (números de compte, codis CUPS…) o bé amb preguntes capcioses obtenir de l’usuari un sí, que és computat com a assentiment al canvi de comercialitzadora.
Un dels enganys més utilitzats és oferir «descomptes del govern», amb l’excusa que «només ells el poden aplicar», cosa falsa. També confonen la persona usuària mesclant el concepte de comercialitzadora i distribuïdora. Les distribuïdores són les empreses que fan arribar físicament l’energia a les persones usuàries i no es poden escollir. Per tant, quan asseguren que «no canviaràs de distribuïdora», en realitat t’estan colant un canvi de comercialitzadora. De vegades, asseguren que estan oferint un servei o descompte addicional o, fins i tot, arriben a suplantar el personal de la companyia actual de l’usuari. A voltes, s’ofereix un canvi en la comercialització del gas i et col·loquen sense avisar la de l’electricitat. O bé, et truquen demanant algunes dades del contracte «per actualitzar-lo» o «per poder fer la lectura del consum» i t’acaben canviant de comercialitzadora.
Tot i que el diputat republicà Joan Capdevila va aconseguir una clàusula legal per prohibir el màrqueting telefònic agressiu, sempre queden escletxes que encara són usades per continuar les males pràctiques. El lògic en aquests casos, que són coneguts i als quals multitud de persones han de fer front bloquejant en els seus mòbils els telèfons agressius, seria que els departaments de Consum dels municipis, connectats amb l’Agència de Consum de la Generalitat actuessin d’ofici. I fa la impressió que estan amb la guàrdia abaixada, en això i en l’obligació de la retolació i atenció en català als establiments.
Les organitzacions de consumidors han iniciat alguna demanda però no estem acostumats a organitzar-nos adequadament per combatre aquests fraus comesos a la vista de tothom. Fa pocs mesos, l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), va alertar dels fraus telefònics, i recomanava penjar el telèfon. La trucada habitual, segons l’OCU, consistia a avisar de la pujada de la nostra tarifa elèctrica i se’ns proposava canviar de subministrador. Aquestes trucades són dutes a terme per «assessories energètiques» subcontractades que compten amb les dades del titular del contracte energètic, les dades bancàries i l’adreça. I això és el que fa que moltes persones caiguin al parany.
Quan els usuaris descobreixen que els han canviat de comercialitzador i intenten tornar a la companyia amb què estaven, tot es complica. Només si es fa en els primers 14 dies, funciona. Si no, hi tornen amb unes condicions menys beneficioses i reben advertiments de penalitzacions de fins als 200 euros. Conec molta gent que davant l’allau de telemàrqueting fraudulent ja opta per no despenjar el telèfon, si no és conegut. Al capdavall, si algú t’ha de deixar un encàrrec ho pot fer al contestador o al WhatsApp. Si alguna vegada s’acaba agafant el telèfon, aguantar en llengua catalana també és un bon filtre davant d’invasors. A veure si, entre tots, aconseguim disminuir els beneficis multimilionaris d’aquestes companyies fraudulentes amb consells d’administració plens d’exministres i deixem de subvencionar els conreadors de maria.
