Trajecte d’Alp a Puigcerdà un migdia d’agost. Més val sortir del poble per la rotonda nord perquè a la sortida per la cruïlla del poliesportiu hi ha molt trànsit. És difícil i perillós incorporar-se a la C-162 que ve del túnel del Cadí. Els conductors fa dues hores que són al cotxe i amb ganes d’arribar a la casa d’estiueig. No hi ha amics a la carretera. Si tenen preferència l’exerceixen. Costums de ciutat. Enfilats cap a la vila els vehicles van reduint la velocitat fins a aturar-se. Un clàssic. A la unió amb la N-260 la recta de Queixans ja té cua per entrar a Puigcerdà. La línia de cotxes aturats sota el sol sembla indicar el campanar de la plaça Santa Maria, situat al fons de l’estampa com un destí impossible. Els una mica coneixedors de les carreteres locals tomben a la dreta per Sant Marc o una mica més endavant per darrere el Park Hotel. Una petita astúcia per fer drecera. Els molt coneixedors de les rutes locals ja no ho fan perquè en aquestes dates les dreceres ja no són vàlides. La incorporació més endavant a la ruta principal és un tap pitjor. Pels costats de la carretera, i de les dreceres que ja no ho son, desenes de ciclistes i gent que passeja distreta. Esportistes del mallot, famílies equipades amb grans bicicletes elèctriques de muntanya pel pla asfaltat, àvies amb la bici del cistell, runners que ho son perquè els dies de vacances són massa llargs, vianants solitaris que no saluden. A la Cerdanya tot és ple de tot tipus de gent. La rotonda d’entrada a Puigcerdà te tants noms com generacions i nivells de residents a la vila: la rotonda del «No ho se», del Jugador d’Hoquei, dels Quatre Camins, de la Creu del Coix. El giratori redistribueix el trànsit. Els que tenen la segona residència a Llívia o a l’Alta Cerdanya continuen cap a la frontera. Mitja hora des d’Alp. Queda el segon repte. Pujar a la vila i aparcar. El pàrquing del Museu, o del Convent també pels veterans, és ple. L’avinguda de Catalunya i els carrers que porten a l’estany és una processó lenta. Ens arribem a la zona esportiva, allunyada del centre però això ja és un mal menor. Un prat habilitat per l’Ajuntament fa d’aparcament. El perímetre del llac ocupat metre a metre allà on es pot per famílies que fan fotos als cignes i ànecs. Cal agafar torn. A la plaça dels Herois el centre de vianants bull. Les terrasses plenes amb llista d’espera de vianants atents a la cadira que queda buida. Restaurants amb les reserves plenes. Complicat trobar taula. Complicat moure’s. Cent mil persones en una comarca amb els serveis de 19.000 i les grues impassibles aixecant 200 cases més a l’any.
