El conseller de Salut, Manel Balcells, que no troba la fórmula perquè el sistema sanitari públic català funcioni millor, l’encerta quan critica i sense embuts que es porti a Barcelona la fira més important del món del sector del joc i les apostes. Durant cinc anys, a partir del mes de gener de 2025, es preveu acollir més de 40.000 per persones que podran posar-se al dia de les novetats que els presentaran 600 expositors de 150 països. Novetats que, sens dubte, se centraran en les formes més eficients per fomentar el joc i, per tant, les addicicons de milions de persones de tot el planeta. Fira de Barcelona té prestigi i els que són al davant dels diferents òrgans de govern són persones ben considerades. Aquesta vegada, però, algú s’ha begut l’enteniment. El foment dels casinos i el joc, tal com diu el conseller, és apostar per un model de societat on sempre hi perden els més vulnerables i sempre hi guanya la banca.

El president del Consell General de Fira de Barcelona és l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC); el vicepresident primer, el conseller Roger Torrent (ERC), i la vicepresidenta segona, Mònica Roca (presidenta Cambra Comerç Barcelona). Tres perfils diferents que se suposa han beneït aquesta fira. És de molt malentendre que aquests màxims responsables i el conjunt de directius portin a la capital catalana una fira que la seva missió no és només l’oci, sinó una addicció que els proporciona grans beneficis. Els trastorns per ludopaties comporten unes despeses infinitament superiors als guanys que generarà aquesta fira. El mateix subdirector general de Drogodependències, figura reconeguda en aquest àmbit de la salut pública, clama al cel quan diu que una fira d’aquestes característiques normalitza conductes addictives que justament l’administració pública intenta prevenir. És evident que aquesta mostra no lliga amb els valors i l’ètica que proclama la primera organització firal del país.

El negoci del joc està pensat perquè hi guanyin molts diners els seus promotors, públics o privats. A banda de les múltiples empreses amb pocs escrúpols, és la mateixa administració pública qui s’apunta a promoure noves loteries, a facilitar que les màquines escurabutxaques siguin a la majoria dels bars o que els casinos i altres jocs online estiguin a l’abast des del mateix mòbil. Una pena que es jugui amb la vulnerabilitat de molts que encara tenen la il·lusió de fer diners a partir de l’atzar. La Catalunya del present i del futur no passa per ser referents en models econòmics tòxics del tot s’hi val, com aquesta mostra firal o una part del projecte del Hard Rock, afortunadament encallat des de fa anys.

Una economia productiva molt més exemplar és la que proporcionarà la segona fira d’abast mundial que també naixerà a Barcelona el 2025. És la LabelExpo, que ha tingut Brussel·les com a seu durant 38 anys. Portarà empreses productives de tot el món dedicades a l’embalatge, a impressió d’etiquetes i alta tecnologia adreçada a aquest ampli sector. Res a veure tenen els dos certàmens. Fira de Barcelona encara és a temps de renunciar a ser la capital mundial del joc i als ingressos que pot proporcionar. Per a molts, aquesta capitalitat no és cap honor, és una pena.