Dos-cents litres d’aigua en 10 minuts. Aquesta és la quantitat d’aigua que els veïns de la primera planta del meu bloc consumeixen diàriament sota la carxofa de la dutxa. Les parets de l’edifici on visc són molt fines i entre molts dels sorolls que traspassen el formigó a altes hores de la nit, hi ha el de les canonades fent córrer l’aigua cada cop que algú de l’edifici decideix fer front a les tòrrides temperatures amb una dutxa ràpida. De ràpida, però, no en té res.
Cada dia, a tocar de mitjanit, l’aixeta s’obre i no es tanca fins passats deu minuts de rellotge. Cada minut que l’aixeta resta oberta es perden entre 10 i 20 litres d’aigua. Si es fa el càlcul, això es tradueix en un màxim de 200 litres llançats al clavegueram. Des de principis de març, l’entrada en vigor del pla antisequera implica la limitació del consum d’aigua per persona a 230 litres per dia. És a dir, que els veïns del primer gasten en 10 minuts el 86,95% del total que el pla permet per habitant. Però això a ells no els preocupa, ja que la mesura no va lligada d’un control a cada casa per garantir que no s’excedeix aquest límit.
Resulta irònic perquè, quan era petita, i la sequera no era un problema de nació, la mare se’m queixava per no deixar del tot tancada l’aixeta del lavabo quan em rentava les dents. També em recordava que havia d’aprofitar l’aigua freda de la dutxa a l’hivern, abans de posar-se calenta, per regar les plantes del balcó. Justificava aquestes exigències dient que eren «petites accions» que calia fer pel bé comú. D’aquelles que també ensenyaven a l’escola, però que no van arribar a copsar al cervell de tots.
Els meus veïns en són un exemple. I el propietari de la casa unifamiliar que aquest estiu les restriccions contra la sequera l’han enxampat amb la piscina buida, també.
A l’exemplar de diumenge passat, el diari va analitzar quins eren els municipis amb més piscines privades de la regió central. Resulta que a Sant Salvador de Guardiola, el poble que m’ha vist créixer, hi ha comptabilitzades un total de 730. Dubto que totes estiguessin plenes abans de l’estiu. I n’estic ben segura que han estat pocs els que han renunciat a una capbussada i l’han deixat sense omplir.
Tornem-hi, no hi ha control. Ara bé, aquesta setmana una vintena de municipis han entrat en fase d’emergència dins del pla. L’última i la més exigent de totes. No patiu, al Bages no hi ha cap municipi afectat...Encara.
El cap de distribució d’Aigües de Manresa va alertar fa poc al diari que, si no plou aviat, al novembre «patirem». Tot apunta que, sense l’amenaça encara present, l’aixeta continuarà rajant.
