Instal·lats a la cèntrica Via Nacional i allotjats a La Residenza di Michelangelo, tres catalans enamorats del Renaixement, vam recórrer el centre històric de Florència. A tocar de la plaça del mercat antic, prop de l’església de Sant Llorenç, on hi ha les capelles dels Mèdici i també dos restaurants de cuina italiana que freqüentàvem el Garibardi (amb r) i el Zà Zà. El primer dia vam passejar fins a la catedral amb la cúpula de 115 metres d’alçària per sobre dels 84 del Campanile de Giotto, el Baptisteri i la porta daurada del Paradís, la galeria Bigallo i l’església d’Orsanmichele, plaça i palau de la Signoria, el Vecchio, Uffizi, i palau Pitti que disposa de tres sales d’art modern del XIX. Vam travessar el riu Arno fins a la balconada de la plaça Miquel Àngel, per veure una panoràmica de la ciutat. El segon dia després de recórrer la galeria dels Uffizi vam passejar pel palau Strozzi, el mercat nou i la plaça de la República d’una ciutat que volia ser capital i que ha deixat al voltant molts carrers comercials de marques internacionals, que a l’estiu malgasten conscientment l’aire condicionat, per derivar-lo als carrers amb la finalitat que els vianants es fixin en els seus aparadors. Vam visitar a fons les basíliques de Santa Maria Novella i de la S. Croce, expressió del gòtic florentí.
L’endemà, després de visitar el David de Michelangelo Buonarroti a la Galeria de l’Acadèmia, vam entrar a l’església de Sant Marc. Dins les 43 cel·les del monestir, van conviure el Beat Angelico, autor de L’Anunciació i el cap de la inquisició Girolamo Savonarola, retratat a la sala Bartolomeo. Des del claustre monàstic, senzill i auster, dedicat a Sant Antonino, amb pintures originals del segle XV a les parets i sostres, s’accedeix al Museu amb obres d’ Angelico i Ghirlandaio com L’últim sopar. A l’entrada de la biblioteca un recordatori mostra la detenció de Savonarola, el 1498, implicat en un complot contra els Mèdici i la seva execució a la plaça pública de la Signoria. A la tarda vam visitar la Basílica de Sant Llorenç. Inicialment l’església es va construir en estil romànic el 1059, però el 1418 els Mèdici van renovar-la completament de la mà de l’arquitecte Brunelleschi, constructor del Duomo. Segons Francesc Gasol, l’església busca l’escala humana ja que l’home passa a ser el centre de totes les coses i, per això, és tant alta com ampla. És de planta de creu llatina i en un dels costats hi ha la capella dels Mèdici. «Té totes les característiques del classicisme, renaixentista al 100%, mira a Roma i és trencadora.» De nova planta, amb columnes romanes i capitells corintis, amb la particularitat d’un fris discontinu, amb arcs de mig punt com l’art clàssic i amb sostre de cassetons. Gasol també assenyala que hi ha una correspondència matemàtica entre les línies de perspectiva, imaginàries o marcades al terra, ja que totes van a parar a la base de la creu, a la part superior de l’altar on hi ha l’armari que guarda el pa de combregar. És una basílica romana que passa del sostre de l’encavallada al pla. L’endemà vam passejar pel Pont Vecchio i les seves joieries, al voltant d’algunes torres emmurallades. Vam visitar Santa Trinitat per retornar a la plaça de la Signoria, centre polític de la ciutat, la galeria dels Lanzi i vam visitar l’interior del Palau Vecchio (Vell) o Signoria, on Vasari fa la decoració del primer pati. Per acabar observant l’Abadia florentina i la Casa de Dante.
