Després de 439 vides manllevades en quatre pel·lícules John Wick va morir, però de ben segur només per renéixer en una cinquena. Sense el trajo de keblar, l’Home del Sac va retornar a l’interior de la terra per, en el futur, tornar a ser parit sense epidural i lliurar una cinquena i lucrativa batalla. I jo em demano si la Manresa Film Office no podria fer gestions perquè la ineluctable seqüela es faci a la capital del Bages.

L’Home del Sac és el alnom que tenen en comú el sant fundador dels jesuïtes i el matador Keanu Reeves, ambdós homes d’armes primer i amants del proïsme després, cadascú a la seva manera, impulsats per una motivació a prova de tota classe d’acers que els porta a no doblegar-se i a passar de sota a sobre la taula.

A Ignasi de Loiola li deien l’Home del Sac per la seva pobra vestimenta. A l’extrem de la corda que feia servir de cinturó duia nusos que representaven defectes a corregir. Hi ha un altre Home del Sac, el dels terrors nocturns infantils protagonitzats per un vell que agafa els petits despistats, els tanca dintre d’un sac que carrega a l’esquena per conduir-los a un mal futur.

A John Wick li diuen l’Home del Sac perquè sembla escaient per a un assassí que mata altres assassins com si fossin mosques i ell l’insecticida. Si ve a buscar-te, per molts guardaespatlles que tinguis et trobarà i posarà punt final a la teva història. En les quatre pel·lícules de la saga filmades fins ara ha mort una persona per cada minut i escaig de metratge.

M’encantaria veure la cinquena amb Reeves fent exercicis espirituals a la Cova seguint les petjades del primigeni Home del Sac a la recerca de la pau i la realització interior, fent nusos a la corda que li cenyeix el sac. Fent tot el que pugui per trobar l’equilibri si el deixen estar... Perquè posar-lo contra l’espasa i la paret desencadenaria l’opció de fer-se amb l’espasa i... perdonar-los a tots (en aquesta versió especial).

Seria una gran promoció per a la ciutat, però potser toparia amb una etiqueta que ja fa temps que es va coent: la de ciutat infidelíssima, segons Asley Madison.

Tenint en compte que a les pel·lícules de John Wick els amors són per sempre, aquesta lleugeresa i volubilitat podria ser adequada per als videoclips de Sakira, però no per a la venjança obscura dominadora de totes les arts marcials i de proverbial punteria. Quanta raó tenen els que diuen que Manresa no té un projecte de ciutat definit. I, mentrestant, anar perdent oportunitats.