Soc un carallot o un capsigrany? Ser o no ser. Busco una traducció interessant per a la paraula castellana gilipolla», que és aquell que fa gilipolleces, segons la sistemàtica filosòfica de Forrest Gump. L’inefable Luis Rubiales, poderós president del futbol espanyol, ha titllat de gilipolleces les crítiques per la morrejada no sol·licitada que va clavar a la jugadora Jennifer Hermoso per celebrar la victòria al mundial femení. Com que aquell gest em va semblar criticable –ni que sigui perquè no se li acudiria fer el mateix a un jugador de la selecció masculina– dec estar classificat en la categoria dels gilipollas. Però com que m’agrada pensar i expressar-me en català, necessito una traducció a l’altura de la complexitat i contundència del mot castellà, que el diccionari de la Real Academia qualifica de «malsonant». Segons els investigadors lingüístics, és una evolució moderna del singular gilipolla, que ajuntava gili, vulgarisme per a una persona ingènua o d’escassa intel·ligència, amb polla com eufemisme de penis. Per tant un gilipolla seria un tontolaba, és a dir, un tonto de la haba, en català «ximple de la fava». La tendència humana a pensar amb l’entrecuix es manifesta clarament en aquest capítol del vocabulari. Quina paraula catalana pot funcionar com a equivalent, no només de significat sinó d’estructura? Per analogia fàl·lica, «carallot» podria ser una bona opció. Significa «home aturat, encantat, condescendent per badoqueria», i el que fa són «carallades» o «carallotades». Però també m’abelleix «capsigrany», per raons eufòniques i no de semblança, ja que li manca el component anatòmic. És el nom d’un ocell de menys d’un pam però també una «persona de poc seny, no gens entenimentada». ¿Soc un carallot per pensar que Luis Rubiales es va comportar com un capsigrany en plantar la morrejada a la Jenni? O el qualificatiu que mereix la polèmica acció és tot un altre?
