El mantra de la desaparició de les llibreries ja fa temps que va ser engolit per la realitat. La crisi es va endur uns quants projectes per endavant, sobretot establiments d’una dimensió mitjana que no van poder aguantar l’ofec econòmic dels temps que els va tocar viure i l’enorme competència del sector. Però darrerament, i agafant la ciutat de Barcelona com a exemple, han obert llibreries que el temps dirà si són viables però que ja porten un cert temps obertes en locals cèntrics i amb l’opulència per norma. En l’extrem contrari, la geografia de la capital catalana, però també el mapa del país, s’ha omplert de botigues de llibres, que això són al capdavall, i defugint tot to pejoratiu de l’expressió, que demostren que el tamany importa. La il·lusió no es regateja, però si les butxaques farcides mantenen les llibreries més grans, la consciència de barri i el servei de proximitat té obertes les portes d’un nombrós grup de llibreries que beuen de la vocació romàntica tan necessària en aquests dies apressats i melancòlics que ens aclaparen. No en va la nostàlgia és ara mateix un filó editorial, però aquest és tot un altre tema.

El llibre i el plaer de la lectura sempre estan sota sospita, dianes dels dards dels apocalíptics que profetitzen el final dels seus dies. Però aquí continuen llibres i llibreries al peu del canó, sobrevivint a cracs, virus i amenaces tecnològiques prematurament enaltides a l’altar del progrés. No fa gaire temps, amb la covid maltractant les nostres vides, el gust pel llegir va experimentar una revifalla engrescadora. Com s’acostuma a dir, el sector del llibre sempre pateix una mala salut de ferro.

Paraula per paraula, podríem traslladar aquest discurs al món editorial. La profussió de segells que surten al mercat amb la promesa d’engruixir el mercat literari és un fenomen realment sorprenent. Com en el cas de les llibreries, una de les claus de l’èxit és trobar la mida justa.

Deu ser que, al capdavall, el gaudi de la lectura està tan arrelat que no és tan fàcil de bandejar. Va ser Umberto Eco qui va dir que a la història hi ha pocs invents que no han evolucionat gens perquè, simplement, són perfectes tal i com van ser ideats, i el llibre n’és un. Potser el preu del paper o l’impacte del món digital també li clavaran les seves urpes, però el sector ha demostrat sempre una gran capacitat d’adaptació: la ficció ens interpel·la i l’assaig i el llibre d’actualitat ens apunten respostes a les grans angoixes que ens acuiten. Mentre no es demostri el contrari, el llibre és intocable.