De les eleccions municipals ençà els independentistes estan desesperats buscant les raons de per què perden suports. Després de les últimes eleccions generals la desesperació s’ha convertit en angoixa, els socialistes tots sols, han tingut més suports que les tres formacions independentistes juntes, i el PP ha tingut més vots que ells.

Els capricis de l’àlgebra política ha volgut, que tot i que els seus suports estiguin molt de baixa, els seus vots siguin necessaris per configurar majories. La darrera setmana vàrem tenir el primer exemple en la votació de la mesa. Si ens fixem en les condicions posades tant per ERC com per Junts per donar el seu vot per a la presidència del Congrés, ens adonarem de quins són els motius pels quals els ciutadans els van deixant de votar i res té a veure amb el fet que se sentin traïts per ells en el camp de la independència.

Esquerra va demanar una Comissió d’investigació pel cas Pegasus, la tercera ja, si féssim un llistat de prioritats per part dels catalans segur que no estaria entre les cinc-centes primeres, primer per la nul·la transcendència en les seves vides i segon perquè els serveis secrets d’un país són en essència això, serveis secrets i, per tant, difícilment podran aclarir res. Junts demana altra comissió d’investigació pels atemptats de la Rambla, aquests són fets jutjats i excepte uns pocs conspiranoics ningú es creu que els poders de l’estat estiguessin al darrere.

La tercera condició va ser poder parlar català al Congrés i a les institucions europees, aquesta tot i no ser transcendent, és una mesura que agrada a una part important de la societat, però com tot s’ha d’anar amb compte. Que la presidenta Armengol digués, des de la presidència, que a partir d’aquell moment es pot parlar en català a les tribunes del Congrés caldrà matisar-ho. Per més que ho digui la màxima autoritat no n’hi ha prou, com a mínim caldrà modificar el reglament del Congrés, sinó fer una llei orgànica perquè es pugui dur a terme. Només que un diputat impugni qualsevol llei perquè no entén els debats, la llei podria ser declarada nul·la per vulneració d’un dret bàsic d’un diputat. Una altra cosa és que fora bo per al reconeixement de la plurinacionalitat d’Espanya que es pogués parlar en qualsevol de les llengües oficials d’Espanya. Per acabar, el català a Europa. Junts, després de la carta enviada pel govern a la Comissió Europea ens diu que si aquesta no ho aprova, serà culpa d’Espanya. Una cosa que ha de ser aprovada per unanimitat dels 27 països de la Unió, si no s’aprova és culpa del que ho presenta? Espanya és l’únic país plurilingüe? Els altres alguna cosa deuen haver de dir, començant pel veí del nord.

La resposta a la pèrdua de suports és directament proporcional a la percepció del grau d’utilitat dels diferents partits. Això ha estat així sempre. I actualment, cada dia més, els catalans no consideren útil l’independentisme, i aquests dies ens estan demostrant que no saben aprofitar les seves oportunitats.