No tornar. Anar-te’n de vacances i no tornar. Aquest és el somni humit. Què faries si poguessis anar-te’n de vacances i no tornar? Sembla fàcil, però no ho és. Sembla tan improvisat que necessites un gran pla per poder-lo executar sense contraordres i entrebancs que t’acabin fotent enlaire el pla de la teva vida. Perquè si has decidit no tornar, avui 27 d’agost encara ningú no ho sap que no tornaràs, però tu, en canvi, ja saps que no estàs de vacances sinó començant una altra vida que has decidit emprendre. En algun lloc especial. Sol o en companyia. Si has decidit fer-ho sol no és gens fàcil. Si has decidit fer-ho en companyia, dels teus o d’algú altre – ja ens entenem – ja no és que no sigui fàcil sinó tremendament difícil. És diumenge 27 i no has tornat. Els teus veïns encara no sospiten. Els teus amics, alguns, els estranya que no hagis dit quin dia tornes ni si per festa major us veuríeu avui al castell de focs o demà al Correfoc. Encara no ha començat res, però ja es va gestant tot. Tinc una notícia per tu que has decidit fugir: Si no tornes, els teus d’aquí, poc o molt s’alarmaran i et buscaran. Si s’alarmen i et busquen molt, tens un problema que només pots resoldre havent escollit un bon destí amagatall. Si s’alarmen poc o gens i et busquen poc o gens o no et busquen, sàpigues que tenies un problema que ara has resolt fugint d’ells. Efectivament, el millor que podies fer era marxar i no tornar. I passaran els dies. Primer, els primers dies, que si t’ha passat res, que si potser vas dir que tornaries més tard, que a la feina no entenen per què no respons els whatsapps, ni els mails. Que si per xarxes no dius res –sobretot no diguis res per xarxes!!– que si això no ho havies fet mai. I la cosa anirà a més, o no. Si va a més, la cosa es pot tornar grossa. Sortiràs al Regió7 i després a TV3 i, segons com a un munt de programes alarmistes on busquen coses estranyes i gent perduda. Tot i que aquest any estan tots molt entretinguts en ja sabeu quin cas macabre tailandès. Si no va a més, bingo, respira. Passen els mesos, i amb més o menys pena, la gent s’oblida de tu. És trist però és així. Potser alguna manifestació espontània, un munt de cartells penjats per les benzineres i per les xarxes i tothom del teu entorn s’estranyarà que t’hagis deixat el Volvo aquí aparcat. Respira i aguanta. Si arriba Nadal i encara ets una incògnita, vol dir que el teu pla era bo, sòlid i amb perspectiva de futur. Però no la caguis ni una sola vegada. El món és ple de viatgers, de catalans viatgers, de manresans viatgers disposats a, per casualitat, fixar-se en tu allà on siguis i, en un «tuit» o en un «insta» fotre’t l’escapada de la teva vida enlaire. Dedicat a tots que alguna vegada han pensat marxar i no tornar. Un somni humit. Per cert, heu vist si ja ha tornat el Garcia?