Ho porten tan endins, això de l’ADN supremacista, que la classe dirigent espanyola es reprodueix en múltiples escenaris sense modificar comportaments, estructures aviciades ni pràctiques corruptes. En línia amb l’expertesa demostrada pel president Rubiales, els candidats a presidir el govern espanyol s’han apuntat a la tècnica de la morrejada indecent, descarada, sense escrúpols de cap mena quan els ha vingut el rampell eufòric d’aconseguir el favor d’aquells que fins ara eren víctimes de la seva violència política: els independentistes catalans. Feijóo i Sánchez (els dos representen el mateix), es comporten com autèntics perdonavides quan pretenen girar full de tot el que han dit i fet fins ara, i arramblen a l’estil Rubiales els polítics independentistes amb la pretensió de portar-los al llit per a completar la sodomització. No n’han tingut prou amb criminalitzar, perseguir, insultar i represaliar l’independentisme en connivència amb el monarca franquista, la cúpula judicial, l’aparell policial, les clavegueres de l’estat i la col·laboració dels mitjans de comunicació venuts al regim del 78. Ara pretenen acabar la feina, esborrar de la memòria col·lectiva el mal que han fet (retallada de drets, agressió a la llengua, espoli fiscal, boicot a l’activitat econòmica i industrial, paralització d’infraestructures essencials, oposició frontal a l’activitat legislativa del Parlament, persecució ideològica, ...) i atorgar-se desvergonyidament el mèrit d’haver reconduït la situació política a Catalunya, amb l’afegitó de la concòrdia social que aconseguirà la seva intervenció des del govern de Madrid. La seva arrogància no els permet gratar-se en públic l’engonal com sí que ho va fer l’impúdic president del futbol espanyol (ai, la Roja, que els menja l’enteniment a ells i a tanta d’altra gent!), però no tindran manies a presumir de demòcrates salva pàtries, defensors de la ètnia mesetària, la llengua castellana i la religió catòlica que els donen la supremacia com a grup. Negaran que Catalunya va voler dialogar, negociar, superar limitacions, millorar l’autogovern, poder decidir democràticament el seu futur. Obviaran la crispació social que va provocar Ciutadans, i com s’hi van apuntar. Finalment, si la grapejada desvergonyida no aconsegueix comprar els vots que necessita Feijóo, ni la cadira tàntrica que pretén fer Sánchez no suma els que necessita per guanyar-li la juguesca al Borbó, aniran directes a la pròrroga electoral que, al capdavall, és el que anhela el sistema per a acabar amb tanta provocació independentista que els fa perdre els estreps i la vergonya. Van calents, també.