El cas de la Festa del Llac de Puigcerdà, on el mal funcionament d’una carrossa va causar 19 ferits, una de les quals greu, posa a sobre de la taula el tema de com es preveu i es comprova la seguretat de les nombroses carrosses de molts tipus que participen en tota mena de festes en tota mena de pobles i ciutats. La rua de Puigcerdà és només un cas que s’afegeix a la multitud de carrosses que circulen a les rues de carnaval, a les cavalcades de Reis o en altres cercaviles de festes locals. En tots els casos, persones amb la millor voluntat munten a sobre de remolcs estructures decoratives construïdes amb fustes i suros, dins les quals se situen els participants que fan el paper de figurants, ja sigui com a patges reials, sirenes, vikings (com era el cas de Puigcerdà), marcians o qualsevol altra cosa. Aquest tipus d’estructura ha de travessar el poble i s’exposa a generar un accident si en falla l’estabilitat o la solidesa. Afortunadament, no passa gairebé mai res, perquè els qui ho fan amb la millor de les voluntats també busquen al màxim la seguretat. Però l’error humà és inevitable, i només es combat amb supervisió. Els ajuntaments no poden supervisar-ho tot, és clar. Però alguna mesura s’hauria de prendre.
