El maig del 2020, en un document amb motiu dels 75 anys del final de la Segona Guerra Mundial, l’episcopat alemany demanà perdó per l’actuació covarda i vergonyant dels seus predecessors durant el règim nacionalsocialista. El text afirmava que 75 anys abans, «els bisbes no s’oposaren a la guerra amb un ‘no’ clar, sinó que es van fer còmplices de la guerra», com passà amb la major part de la jerarquia de l’estat espanyol, que recolzà l’alçament franquista, amb l’anomenada «Cruzada». Per això l’episcopat alemany va admetre la seva culpa pel seu recolzament, o com a mínim pel seu silenci davant les atrocitats de Hitler.

Aquest valent reconeixement de culpa per part de l’episcopat alemany, recorda que «tant el setembre de 1939 com després, els bisbes alemanys no protestaren obertament contra la guerra d’extermini nacionalsocialista». El document, titulat, «Les paraules dels bisbes alemanys per al 75 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial», admet que la jerarquia alemanya a penes reaccionà davant «els escandalosos crims contra aquells que van ser discriminats i perseguits com a estrangers, especialment els jueus».

En el text, els bisbes alemanys reconeixien sentir-se «avergonyits» per les actuacions dels seus predecessors, que anomenaren «creuada contra el bolxevisme impiu», l’atac del Reich a la Unió Soviètica, cosa que (com a l’estat espanyol), va fer que aquesta agressió tingués una justificació religiosa, en una contesa que només va ser una guerra cruel.

També el 21 de juliol passat, en el 50è aniversari del cop d’estat del dictador Pinochet, el cardenal Celestino Alós, president de l’episcopat xilè, demanà perdó «pel que havíem d’haver fet i no férem». El cardenal Alós afirmà que «molts bisbes, sacerdots, religiosos i laics, pregaren i donaren ajuda a víctimes que caigueren en la pobresa», tot fent costat als perseguits per la dictadura. Però el cardenal Alós continuava així: «Vam poder fer més? Ho vam poder fer millor?». Per això Alós demanà «perdó pel que férem malament i per haver callat quan hauríem d’haver parlat o quan vam parlar malament, jutjant i condemnant». Amb valentia, el cardenal xilè denuncià els fets horrorosos de la dictadura: «treure la vida o treure la dignitat amb la tortura, la degradació i el desterrament».

Alós afirmà que «aquells que tenen informació sobre els fets d’aquell cop d’estat i de les víctimes, ho facin saber, perquè és el camí i la manera per alleujar el sofriment de molta gent».

El text valent dels bisbes alemanys i l’homilia del cardenal Alós, ens mostren que només el reconeixement de la culpa (i no el silenci), pot cicatritzar les ferides obertes pels crims monstruosos del nazisme i del pinotxetisme.

Tant de bo que els bisbes espanyols publiquin un text, per demanar perdó pel suport de la jerarquia espanyola al cop d’estat del 1936 i pel recolzament de la majoria de l’episcopat espanyol al franquisme.