La marca de xerès Tío Pepe va utilitzar durant anys l’eslògan publicitari «Sol de Andalucía embotellado». Era una metàfora amb fonament: els raigs del sol a la terra andalusa feien madurar els raïms que es convertirien en el famós vi gràcies la tècnica perfeccionada pels anglesos. Hi havia doncs un component de sol andalús dins de cada ampolla, i recordar-ho anava bé per vendre’n als britànics que estiuejaven a les costes meridionals de la península. (No sé què esperen a les Illes per inventar i exportar un beuratge de molt alta graduació que pugui etiquetar-se com «Nits de Mallorca», capaç d’excitar la memòria de tants turistes de borratxera com la visiten).
És una llàstima que no sigui la totalitat d’una proposta turística la que es pugui empaquetar i enviar als països d’on ens arriba, per exemple, la marabunta que envaeix la costa catalana al llarg de l’estiu –i alguns llocs, com Barcelona, durant tot l’any. El turisme és una gran font d’ingressos però es diferencia d’altres indústries en el detall que s’ha de consumir en el lloc de fabricació. S’imaginen que els compradors d’un Seat només el poguessin conduir pels carrers de Martorell? O bé la fàbrica tancaria per manca de vendes o bé la vila centuplicaria la seva població, amb efectes desastrosos sobre el preu de l’habitatge i la qualitat de vida. Aquest és justament el peatge que paguen els veïns dels nuclis turístics.
Seria fantàstic trobar la manera d’embotellar els atractius del «paquet Catalunya» i vendre-ho als supermercats anglesos, francesos o alemanys. Que en obrir l’ampolla el comprador gaudís d’emocions com agafar torticolis a la Sagrada Família, anestesiar les papil·les amb paella de xiri, cremar-se amb el sol d’agost, trobar sorra a tots els forats del cos i, opcionalment, caure en un coma etílic. Tot això sense necessitat de fer cua a l’aeroport.
El perill seria que els xinesos s’engresquessin a produir imitacions barates i distribuir-les per la seva xarxa de basars i restaurants, sense pagar drets.
