Fa uns dies llegia un article en què s’exposaven els avantatges de conviure amb una mascota pels beneficis que comporta, especialment a la gent gran, tant per a la salut física com mental, per exemple, a l’hora de combatre sentiments de solitud i tristesa, o fins i tot n’hi ha que poden ser d’ajuda per a qui tingui problemes de mobilitat.

Però amb ajuda o sense, l’amo (jove o gran) ha de tenir clar que tenir una mascota (o dues, o fins i tot més com s’està observant darrerament), requereix de molta responsabilitat, des d’alimentar-la bé, fins vacunar-la de tot allò que sigui necessari, identificar-la amb el xip quan es requereixi, netejar-la, i en el cas dels gossos, treure’ls a passejar sovint. I això vol dir temps i diners, i fer una profunda reflexió prèvia sobre els costos que comporta tenir una mascota abans d’adquirir-la, especialment si és la primera vegada. No s’hi val a mimar-la quan ens convé i a deixar-la de banda quan més aviat ens fa nosa perquè resulta que no encaixa amb els nostres plans.

I en molts casos, l’estiu no és precisament la millor època per cultivar les relacions entre amos i mascotes. Malauradament, tot sovint es produeixen casos d’abandonament de gossos que, si tenen sort i no acaben sota les rodes de cap cotxe, algú els rescata i els porta a alguna protectora, que per cert, cada dia estan més plenes. Però tan greu és deixar-los a camp lliure com tenir-los estacats al balcó de casa sota una solana de mil dimonis perquè no fugin mentre estem de vacances pensant que una tercera persona a qui li hem confiat la cura durant els dies d’absència, ja se’n farà càrrec com si la mascota fos seva. Només la setmana passada, en plena onada de calor, ja se’n van conèixer dos casos, i un va acabar de forma tràgica amb el gos escanyat amb la seva pròpia corretja. I també massa sovint ens arriben notícies de maltractaments i fins i tot pallisses per part dels mateixos amos, mancats de sensibilitat.

Situacions com aquestes, o com la moda que hi va haver en plena pandèmia d’adquirir mascotes per fer-nos companyia durant les llargues hores de confinament o per poder sortir una estona al carrer amb l’excusa de treure-les a passejar i abandonar-les tan bon punt la situació es va normalitzar, són actituds absolutament deplorables d’una societat cada dia més malalta.

Els càstigs en casos com aquests, haurien de ser exemplars, i potser així n’evitaríem de nous. Per sort, són molts més els que estimen com cal les seves mascotes.