Atenció, aquesta és una informació de servei públic. La comunitat científica ha estudiat milers de pàrquings comunitaris i ha descobert que, quan un conductor està procedint a entrar o sortir i se li obre la porta sola, no significa que el mecanisme d’obertura ha incorporat una nova prestació d’intel·ligència artificial que li està llegint el pensament. No. Repeteixo: no. Els científics han pogut demostrar sense cap mena de dubte que, quan s’obre la porta, és perquè hi ha algú que està procedint a entrar o a sortir que l’ha obert per entrar o sortir ell, no tu. L’estudi ha permès comprovar que, si s’obre la porta sola, només cal esperar uns segons i, immediatament, apareix per una banda o per una altra un conductor que entrarà o sortirà del pàrquing. L’estudi té una gran utilitat social perquè, quan un conductor veu que se li obre la porta sola i s’aventura a entrar o a sortir, pot ensopegar a mitja rampa amb el conductor que realment ha activat el mecanisme. Això pot produir situacions delicades, especialment si qui ha activat la porta és el conductor d’una moto que surt i que s’ha d’aturar a mitja rampa en trobar-se de cara el conductor que ha tirat cap dintre pensant que la porta s’ha obert per a ell gràcies a un porter invisible o per un avenç tecnològic misteriós.
Els científics consideren que l’estudi pot incrementar la seguretat a les rampes i, de rebot, evitar l’enutjosa sensació que se’t tanqui als morros una porta que acabes d’obrir tu, cosa molt habitual. Sobre el per què d’aquesta disfunció, la comunitat científica considera que tres generacions de catalans amb pàrquings al soterrani haurien d’haver estat suficient per generar una cultura d’ús comunitari, i es pregunten per què no ha estat així. Però això ja seria matèria per a un altre estudi.
