Recordem la regla pràctica que fa quatre setmanes vam esmentar: si la construcció catalana en temps de futur es pot convertir en el gir castellà «ir + a +verb», sense canviar de matís, en anglès és obligatori l'ús de be going to; si no, es fa servir will. Vegem uns altres exemples:

(Mirant el cel) Em sembla que plourà = «Me parece que va a llover» = I think it's going to rain.

Si vols un bon lloc, hauràs de pagar el doble; No sona bé: «Si quieres un buen sitio, vas a tener que pagar el doble»; If you want a good place, you will have to pay double.

Ara hem de parlar d'una excepció molt important: quan s'utilitza el futur català per a expressar una decisió que es pren espontàniament, en anglès s'usa sempre la combinació «I'll + verb». Dit altrament, si seria possible anteposar a l'oració el gir D'acord, doncs,... es tracta d'una decisió espontània. Exemples:

1) J: —No tenim pa. M: D'acord, doncs, en compraré una barra quan torni a casa.

J: "We don't have any bread." M: "OK, then, I'll buy some on my way home."

Comparem aquesta oració amb una altra en què la persona ja sabia que faltava pa:

J: "We don't have any bread." M: "I know, I'm going to buy some on my way home."

Més exemples:

2) Client: —Vull veure uns vestits de gala. Dependenta: —D'acord, doncs, t'ensenyaré el que tenim.

Customer: "I'd like to see some evening dresses. " Clerk: "All right then, I'll show you what we have."

3) —Em temo que tardaré més d'una hora a reparar-ho. —Cap problema; m'esperaré al despatx.

"I'm afraid it's going to take me more than an hour to fix this." "No problem, I'll wait in the office."

4) Tothom semblava molt incòmode; al final va ser en Víctor qui va dir: —D'acord, ho faré jo.

Everyone looked very uncomfortable; in the end it was Víctor who said: "OK, I'll do it."

5)Qui baixarà les escombraries?

[Els nois es miren, l'un a l'altre. Al final, un diu:]

D'acord, ho faré jo!

Who's taking down the garbage?

All right, I will.