Aquest estiu, per fer front als embats de la calor, molts ajuntaments han posat a l’abast de la ciutadania equipaments municipals diversos on poder refugiar-se de les altes temperatures. Han estat sobretot biblioteques, centres cívics i poliesportius. Fins hi ha hagut ajuntaments que, en el pic de la calor, han obert les piscines gratuïtament a tota la població, la qual, pel seu compte, ha buscat refugi també en establiments comercials, al cinema o al fons d’un bar. En el cas de Manresa, sorprèn que s’ofereixi el Casal de les Escodines, però només durant el juliol. Igual que l’Espai Jove Joan Amades, tancat igualment durant una bona part de l’agost. Al juliol t’hi podies refrescar des de primera hora del matí fins a migdia, quan els termòmetres més comencen a enfilar-se. És una evidència comprovada que les onades de calor es repeteixen cada estiu d’una manera més intensa i perllongada, per la qual cosa seria bo ampliar horaris i habilitar més espais, pensant també en els dies festius i les nits. Cal que els refugis facin de refugi les vint-i-quatre hores del dia. Algú s’imagina un refugi antiaeri amb uns horaris d’obertura independents als avisos de les sirenes? Si se’m permet, afegiré al cistell d’espais alternatius de combat del canvi climàtic les esglésies romàniques, criptes i claustres i altres llocs de culte, les barraques de vinya, els antics pous de glaç, tines i cellers, els túnels de tren i carretera i les conduccions subterrànies, les sales d’espera dels hospitals, les oficines bancàries, l’autobús urbà i interurbà, els cinemes (a preu reduït, esclar) i els tanatoris, algun dels quals disposa fins i tot de servei de cafeteria, on entre temps mort i temps mort sempre pots prendre un cafè memorable amb gel.
