Diu el Llibre: «que la teva ma esquerra no sàpiga el que fa la dreta» (Mateu 6,3). Si canviem l’ordre de les mans tindrem un bon retrat de la situació: La mà esquerra del GMPH (Govern Més Progressista de la Història) es diu Sumar i el seu dit gros, Yolanda Díaz, ha visitat Carles Puigdemont abans que faci públiques les condicions per investir de Pedro Sánchez. I la mà dreta, el PSOE, ha xiulat dient que a mi què m’expliques.
La cita evangèlica pertany al Sermó de la muntanya, conegut per passatges tant importants com les Benaurances o l’oració del Parenostre. Il·lustra el manament de no fer ostentació pública de l’almoina «com fan els hipòcrites». És obvi que un sol cervell governa totes dues mans, la que lliura l’almoina i la que es queda a la butxaca; igualment, costa de creure que les gestions de Sumar, amb Jaume Asens com explorador, siguin alienes al president espanyol en funcions i aspirant a tornar-hi.
Tot el capítol sisè de l’Evangeli segons Mateu és una apologia de la discreció: «Mireu de no practicar les vostres bones obres davant dels altres, perquè ells us vegin; altrament no us guanyeu cap recompensa davant del vostre Pare del cel». Els contactes entre la Moncloa i la Casa de la República a Waterloo s’han caracteritzat pel secretisme; qui havia de saber-ho ja ho sabia, i la resta no n’havia de fer res: «no us desfeu en paraules com els pagans; es pensen que parlant molt es faran escoltar». A més a més, qui parla molt també jutja molt, actitud poc convenient perquè «amb el mateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què mesureu, sereu mesurats».
En fi, el capítol sisè de Mateu conté també aquest altre precepte, molt escaient per a l’actual conjuntura: «si perdoneu als altres els seus mancaments, el vostre Pare celestial us perdonarà també a vosaltres; però, si no perdoneu als altres els seus mancaments, tampoc el vostre Pare no perdonarà els vostres». L’amnistia com a camí de salvació. Amén.
